Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…

L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa esdevingués ben aviat el…

Situació Sepultures de Mas Palomes Una vista de l’anomenada Tomba del Gegant , a causa de les seves proporcions J Galobart En aquesta zona hom coneix tres tombes, si bé és ben possible l’existència d’un bon nombre més, ateses les característiques del terreny, un immens pedregar on, precisament, hi ha excavades les que tot seguit descriurem La primera és al capdamunt de la serra de Palomes, mentre les dues restants, buidades a la roca a uns 200 m de l’anterior, se situen en ple vessant meridional Long 1°39’55” — Lat 41°41’40” Per anar a veure aquestes sepultures és un xic difícil, atesa la…

Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…

Situació Lamentable estat en què es troba l’interior de l’església de l’antiga comanda del Masdéu ECSA - JL Valls L’església de Santa Maria es troba en una posició central dins el recinte de l’antiga comanda L’itinerari per arribar-hi és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Història Fou l’església de la comanda templera del Masdéu No hi ha notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, per la qual cosa ens remetem a la història general de la comanda, que fou en bona part la història d’aquest temple Església…

Recull de dinou poemes de llargària mitjana i versificació diversa vers lliure, tirallongues de decasíllabs, poemes hexasillàbics i fins i tot tercets encadenats Hi ha una certa tendència a la rima assonant, encara que no segueix una norma fixa El tercer llibre de poemes de Blai Bonet, després de la plaquette inicial Quatre poemes de Setmana Santa i l’obra de tempteig Entre el corall i l’espiga , és la primera maduresa poètica de l’autor Cal recordar que Blai Bonet, ja des dels primers poemes publicats, representà un trencament clar amb l’Escola Mallorquina, és a dir, amb els epígons dels…

Hom s’hi refereix sovint en plural baixons Aparegué en l’orgue castellà, de jocs partits, al final del segle XVII És un joc de la mà esquerra que es complementa amb el del clarí de 8’ a la dreta

Hi ha jaciments de carbó de pedra i d’urani Molt boscosa, hom hi conrea vinya al vessant meridional