Resultats de la cerca

Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus

Doctor en filosofia i lletres, fou professor d’institut Collaborador assidu de la premsa valenciana, és autor de nombrosos treballs Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII 1933, en collaboració amb Francesc Morote i Chapa, Històries del País Valencià 1937, El Siglo de Oro 1951, Historiografía del arte valenciano 1956, El gremio de plateros 1956, La llengua materna 1957, Història de Lo Rat Penat 1959, València i els valencians 1967, Escultores valencianos del siglo XVIII en Madrid 1968, José Esteve Bonet, imaginero valenciano del siglo XVIII 1971, Juan Luis Vives 1977…

Primerament estigué situat prop de la basílica de San Lorenzo in Damaso s IV al s VII, era repartit entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Turris Chartularia, pròxima a l’arc de Titus Innocenci III 1198-1216 inicià la sèrie ininterrompuda dels registres papals, que situà prop de Sant Pere del Vaticà Actualment les principals seccions són cancelleria registres de butlles i de breus del Vaticà, registres d’Avinyó dataria suplicacions per a beneficis, indulgències o privilegis, registres de Laterà, breus, enquestes episcopals cambra apostòlica administració fiscal,…

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…

El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu…

S’inicià al Joventut CB el 1976 i competí amb els clubs 7 a 9, Universitari, Límit i Joventut Al-Vici Guanyà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1980, 1983, 1988, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i fou subcampió d’Europa de trios 1985, juntament amb Ramón Ros i Lorenzo Mas Entre el 1979 i el 1987 participà en diverses competicions internacionals, com la Copa d’Europa d’equips 1980, 1982, 1986, la Copa de Campions 1986, el Campionat d’Europa 1989 i el Campionat del Món 1979, 1983, 1987 Des del 2008 forma part de la junta directiva de la…

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…

Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un baile en casa de…

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un…

Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un…