Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Magda Olivero

Magda Olivero (1968), caracteritzada per a l’òpera Adriana
Música
Soprano italiana, de nom real Maria Maddalena Oliviero.
Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes…
,
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa de més…
Loreto Vittori
Música
Compositor, cantant castrat i llibretista italià.
Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano, i, probablement, a Parma interpretà…
Vladimir Vasil’evic Stasov
Música
Crític d’art i musical rus.
Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini En copià bona part de la collecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome 1854 A…
Emilio Vedova
Pintura
Pintor italià.
Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta de traços de…
Annie Girardot

Annie Girardot
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral francesa.
El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît 1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber Docteur Françoise…
Francesc Viñas i Dordal
Francesc Viñas i Dordal en el paper de Tristany de l’òpera Tristany i Isolda
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…
,
Giuliano Amato
Política
Polític italià.
Durant els anys vuitanta fou collaborador personal de Bettino Craxi al govern i arribà a vicesecretari del Partit Socialista Italià PSI Ministre del tresor durant el breu govern del democristià Giovanni Goria, fou elegit diputat per Torí el 1983 i el 1987 Al juny del 1992 el president d’Itàlia, Oscar Luigi Scalfaro, li encomanà de formar un govern tècnic, que durà fins l’abril del 1993, enmig de turbulències polítiques i econòmiques Posteriorment presidí l’Autoritat Italiana Anti-Trust fins el 1997, i de l’octubre del 1998 al maig del 1999 fou ministre de reformes institucionals…
neorealisme
Cinematografia
Moviment cinematogràfic italià que sorgí el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial i del feixisme, i durà fins cap al 1952, quan el profund canvi econòmic, polític i social que experimentà el país canvià les orientacions cinematogràfiques.
Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida grandiloqüència…
Ada Lovelace

Ada Lovelace
© National Physical Gallery, Teddington
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és coneguda la matemàtica anglesa Augusta Ada King, comtessa de Lovelace.
Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular, mai…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina