Resultats de la cerca
Es mostren 1692 resultats
farmacognòsia
Farmàcia
Part de la farmacologia que estudia els fàrmacs d’origen natural.
Tant els vegetals parts de plantes emprades com a medicaments, com els d’origen mineral sofre, talc o animal cantàrida, castori, i aixó tant en l’aspecte de la definició de les propietats químiques farmacoquímica com de les físiques farmacofísica La farmacognòsia es basa en l’estudi químic dels fàrmacs i empra mètodes d’anàlisi instrumental espectrofotometria, cromatografia, etc
Richard Pfeiffer
Biologia
Bacteriòleg polonès.
Estudià a Berlín fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg 1899 i Breslau 1909-25 Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo , conegut amb el seu nom Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
tecnologia
Tecnologia
Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments.
La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d’ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l’ajuda de les ciències derivada de l’esmentada Revolució Industrial
Bartomeu Far
Filosofia
Història
Humanista i lul·lista.
Creà a Puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lullians La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats Corregí la gramàtica de Pastrana i la reedità València, 1533
Giovanni Battista Belzoni
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia
Giovanni Alfonso Borelli
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià, condeixeble de Torricelli, professor de matemàtiques a Messina i a Pisa.
Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals
Karl Wilhelm Scheele
Química
Químic suec.
Farmacèutic a Göteborg, analitzà un gran nombre de substàncies químiques, per la qual cosa hom el considera com un dels iniciadors de la química moderna Descobrí l’oxigen, el clor, l’àcid tartàric i el cítric, el sulfur d’hidrogen, el molibdè, etc Proposà diversos mètodes d’obtenció de substàncies Es mostrà, però, partidari de la teoria del flogist
Georg Ferdinand Waldmuller
Pintura
Pintor austríac.
Fou deixeble i professor de l’Acadèmia de Viena, en la qual introduí uns nous mètodes d’ensenyament que topaven amb els ja establerts A diferència dels seus contemporanis, practicà el plein air Els seus paisatges, les escenes costumistes i els retrats són d’una minuciositat gairebé fotogràfica Hi ha obres seves als museus de Viena, Munic, Berlín, etc
Karl Jacobi
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina