Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
esparver d’estany
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 50 cm de llargada, ales llargues (obertes, en forma de M obtusa), lleugerament arrodonides, i cua i cos també llargs.
El plomatge dels mascles és gris pàllid, negre a les puntes de les ales i blanc a les parts inferiors i al carpó Les femelles són molt més fosques a les parts superiors i de color d’ocre llistat a les inferiors S'alimenta de batracis, rèptils, mamífers petits i ocells Migrador parcial El seu hàbitat és com el de l’esparver cendrós hiverna als Països Catalans, però no hi nia, i passa en migració per les Balears
implacentari | implacentària
Mastologia
Dit dels mamífers no euteris, o sia dels mamífers ovípars (monotremes, prototeris) o amb placenta reduïda o nul·la (marsupials, metateris).
llengua

Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de…
aorta
Anatomia animal
Vas sanguini dels cordats, el més important de llur sistema circulatori, que surt del cor i distribueix la sang oxigenada a tot el cos, a través de les artèries que se’n ramifiquen.
En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del…
Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’

Exterior de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
© JoMV
Paleontologia
Centre de recerca paleontològica, situat a Sabadell, creat l’any 1969 per la Diputació de Barcelona, a instàncies del seu fundador i aleshores catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona, Miquel Crusafont i Pairó, i integrat el novembre de 2008 a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment…
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
equinococcosi
Patologia humana
Parasitosi produïda pel desenvolupament d’Echinococcus granulosus
.
Aquest platihelmint habita, en forma adulta, als budells del gos, del gat i d’altres mamífers L’home n'és un hoste intermediari, que es contamina ingerint, amb els aliments, els ous eliminats pels animals infectats L’embrió és absorbit a l’intestí i amb la sang venosa arriba al fetge o al pulmó, on comença el desenvolupament formant el quist hidatídic El quadre clínic canvia segons la mida, la localització o l’eventual ruptura del quist El tractament és quirúrgic
Jesús Altuna Echave
Paleontologia
Prehistòria
Paleontòleg i prehistoriador.
Doctor en ciències biològiques 1972, president de la Sociedad de Ciencias Aranzadi 1979 i president de la Sección de Prehistoria de la Sociedad de Estudios Vascos 1976 Es dedica principalment a l’estudi de mamífers quaternaris, especialment dels vinculats a jaciments prehistòrics Ha publicat Ciento cincuenta mil años de prehistoria vasca 1982, amb altres autors, i El yacimiento prehistórico de la cueva de Ekain 1984 i ha editat atles cartogràfics de les regions de Bilbao i d’Irun, ambdós el 1990
Regnier de Graaf
Biologia
Anatomista i fisiòleg holandès.
Estudià a Leiden, a Angers i a París, i practicà la medicina a Delft Investigà el funcionament i les secrecions del pàncrees a través d’experiments amb gossos, i estudià els òrgans sexuals del conill, amb què contribuí a un coneixement millor de la reproducció dels mamífers Escriví De natura et usu succi pancreatici 1664, De virorum organis generationi inservientibus 1668 i De mulierum organis generationi inservientibus 1672 Autors posteriors donaren el seu nom al follicle ovàric descobert per ell
Paleontologia 2019
Paleontologia
Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina