Resultats de la cerca

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari, es formà a l’École Biblique de Jerusalem 1930-48 Traduí i comentà els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat 1935-66, així com de l’edició manual de la mateixa Bíblia 1966-67 Preparà l’edició del Llibre de Job 1968 i deixà una traducció i comentari dels Salms , remarcable per la fidelitat al text hebreu Publicà algunes monografies històriques i exegètiques

Vida i obra Mestre, juntament amb Jaume Balmes, d’un cercle significatiu d’intellectuals i professionals que iniciaren la definició de l’anomenada escola conservadora catalana, gràcies a la seva tasca en el camp juridicofilosòfic, i que més tard concretaren en el camp de la política deixebles seus com Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa, Josep Coll i Vehí i Francesc Permanyer Figura clau en la definició d’una política burgesa liberal moderada però pròpia de Catalunya, marcà un primer apropament d’aquests intellectuals a la línia defensada fèrriament per la Junta de Comerç i, més…

Hom empra qualsevol de les tècniques de gravat, ja sia manual xilografia, coure, etc o mecànica fotogravat, segons el sistema d’impressió Primitivament les illustracions eren veritables obres d’art, d’una elaboració complexa i calia fer l’obra a l’inrevés Actualment, la illustració té un valor més informatiu i complementari i, sovint, substitutiu del text La collocació de la illustració en relació amb el text és una de les tasques més importants a fer en la compaginació de qualsevol llibre

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament

Deixeble de Meillet S'especialitzà en l’estudi comparatiu del grec antic Els seus llibres principals són La formation des noms en grec 1932, Grammaire homérique 1942 i 1953 i, sobretot, el vast Dictionnaire étymologique de la langue grecque , començat a publicar el 1967 El breu manual Morphologie historique du grec 1945 i 1961 ha contribuït en gran mesura a propagar els resultats de la lingüística recent, en particular la teoria de les arrels de Benveniste i les dades aportades pel grec micènic

L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la

Fou professor al St Dominic’s College de Foochow Xina 1915-21 i als Estats Units a partir del 1921 Publicà treballs sobre teatre religiós valencià i llatinoamericà com Los Misterios del Corpus de Valencia 1932 i Misterios y autos del teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia 1949, i treballs sobre llengües, entre els quals cal destacar Manual of the Foochow Dialect 1945 Collaborà en revistes especialitzades com Hispania i Revista Iberoamericana , entre d’altres

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest de les valls neutres d’Andorra 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment del Comú General Fiter hi fa un ús abundant de la documentació d’arxiu L’obra fou utilitzada per autors posteriors, com ara Antoni Puig Politar andorrà , 1763 i altres Romangué manuscrita i ha estat editada modernament 1987

Desenvolupà el càrrec de salmista a l’església de San Isidoro de Madrid A la mateixa ciutat publicà un extens manual amb el títol Arte, o compendio general del canto-llano, figurado, y órgano , del qual es feren moltes edicions entre el 1777 i el 1862 El tractat, que està dedicat al cardenal Lorenzana, segueix l’esquema típic d’altres llibres similars, com ara el de Romero de Ávila del 1761 Dedica algunes pàgines a descriure el canto melodico o eugeniano practicat a la catedral de Toledo