Resultats de la cerca

Situada a la cara nord del massís del Port del Comte, des de la muntanya de l’Arp 1830 m fins a Prat Llong 2150 m, fou inaugurada el 1978 Té 30 km de circuits nòrdics i 7 km de recorreguts amb raquetes de neu

Ocupa una superfície de 3733 km², que inclou el massís Olímpic , les zones costaneres del Pacífic i els boscos temperats humits L’any 1909 fou declarat monument nacional el 1938, parc nacional el 1976, reserva de la biosfera, i el 1981, patrimoni de la humanitat per la UNESCO

Fou fundat el 1963 Té seccions d’alta muntanya, espeleologia, escalada, esquí, bicicleta de muntanya, barranquisme i càmping Organitzà expedicions als Andes del Perú 1989, Bolívia 1992 i l’Argentina Aconcagua, 1997, al massís de Pamir Tadjikistan, 1991 i al Cho Oyu 8201 m, Himàlaia, 2000

La capital és Perth Una gran part del territori és ocupada pel desert Al nord, s’estén el massís del Kimberley, vorejat a l’est pel riu Ord i al sud per la conca del Fitzroy El centre de l’estat és ocupat pel Gran Desert Sorrenc Great Sandy Desert i el Gibson Desert Més al sud s’estén la regió de Murchison-Kalgoorlie, d’estructura granítica, solcada per profundes depressions ocupades per llacs salins El sud de l’estat és ocupat per part de la Nullarbor Plain i pel massís de Darling, situat a l’extrem sud-occidental i que constitueix el centre de poblament més important Perth, Albany, Bunbury…

Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…

Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…

Es forma als vessants orientals de la serralada que separa les conques del Freser i del Ter massís del Gra de Fajol, 2 862 m alt coll de coma de l’Orri puig de Pastuira, 2 708 m i aflueix al Ter aigua avall de l’estret de Morenç

La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…

És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro