Resultats de la cerca
Es mostren 2586 resultats
Xavier Garcia i Pujades
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura…
racional
Història
Oficial de la generalitat, suprem revisor dels comptes.
Examinava els llibres dels collidors, receptors i sobrecollidors i redactava una memòria dels deutes Tenia diversos ajudants
La primera Revolució Industrial. Estudi de casos.
Estació ferroviària, segons la Memòria del Camí de Ferro de Barcelona a Arenys de Mar 1858 | ECSA
acumulador
Electrònica i informàtica
Registre d’una unitat aritmètica que conté successivament un operand i el resultat d’una operació.
Els ordinadors solen tenir-ne més d’un i poden fer servir posicions de la memòria com a acumuladors
nucli magnètic
Electrònica i informàtica
Part del circuit magnètic d’un electroimant, d’un transformador, d’una màquina elèctrica, etc, al voltant de la qual hi ha un enrotllament.
Generalment és de material ferromagnètic Per a altes freqüències i en circuits electrònics diversos, dispositius de memòria, etc, hom empra nuclis de ferrita
maquinari
Electrònica i informàtica
Terme emprat normalment per a designar els elements materials de les màquines informàtiques i, particularment, d’un ordinador.
Hom pot considerar maquinari el rellotge, la memòria central, els registres, la unitat aritmètica i lògica, la unitat de comandament i els elements perifèrics
Tortosa vota a favor de mantenir el monument al franquisme
Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre L’opció guanyadora 68,36% en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2% La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia
Metge i historiador.
Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de…
Xuan Bello Fernán
Literatura
Escriptor asturià.
Estudià filologia a la Universitat d’Oviedo Collaborador en diaris i revistes d’Asturies, fou director del setmanari en asturià Les Noticies , i fou cofundador de la revista literària Atrei El 2005 fou el responsable de l’organització de la Xunta d’Escritores Asturianos Publicà els reculls de poemes Nel cuartu mariellu 1982, Llibru de les cenices 1988, El llibru vieyu 1994, Los caminos secretos 1996 i l’antologia bilingüe castellà-asturià La vida perdida 1999 La seva narrativa comprèn les obres de ficció Pantasmes mundos, laberintos 1996, La memoria del mundu 1998, Hestoria universal de…
Ignasi Pérez de Sarrió i Paravicino
Historiografia catalana
Erudit, numismàtic i astrònom.
Nasqué en el si d’una de les famílies més significades, installada a la ciutat d’Alacant des del principi del s XV, els membres de la qual foren insaculats a la bossa de cavallers i exerciren oficis de justícia i jurat durant l’època foral Titular del marquesat d’Algorfa i de la senyoria de Formentera, Pérez de Sarrió s’educà amb els jesuïtes i, després de concloure els primers estudis, mostrà especial inclinació per les ciències, especialment l’astronomia i la numismàtica Escriví diferents reflexions i tractats que no arribaren a imprimir-se S’interessà pel comerç i la navegació Memoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina