Resultats de la cerca

Situació Església en ruïnes situada al recinte del cementiri vell, amb l’absis ornat amb arcuacions llombardes i lesenes X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Simeó són dins el recinte del cementiri vell i desafectat del poble de Massoteres, el qual és situat a 502 m d’altitud, a la plana de Guissona Mapa 34-14 361 Situació 31TCG598289 El poble de Massoteres és uns 2 km al NE de Guissona, per la carretera LV-3113 en direcció a Biosca XSB Història Malauradament, no es disposa, ara com ara, de referències documentals d’època medieval d’aquest temple, que podria haver estat la primitiva…

Situació Vista del mur meridional d’aquesta ermita, reforçat per contraforts J M Masagué L’església de Santa Maria de les Arenes és situada a l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a l’extrem nord-oest del terme municipal de Castellar del Vallès, al final dels últims contraforts orientals de Sant Llorenç del Munt És a la dreta del riu Ripoll, entre les confluències dels torrents de les Arenes i del Sot de Matalonga amb el riu Envoltada d’un bosc frondós, avui parc natural de Sant Llorenç del Munt, es dreça al cim d’un turó Adossada a la façana nord hi ha una construcció paràsita Mapa L36-15392…

Situació Detall d’una de les tombes ECSA - Museu Monogràfic d’Olèrdola Aquest sector es troba al nord-est de l’acròpoli d’Olèrdola, fora del recinte emmurallat Mapa 35-17447 Situació 31TCF923736 Per a accedir-hi cal seguir un camí que parteix de l’aparcament i hi mena en uns cinc minuts L’itinerari és senyalitzat SLIS Història A l’indret del Pla dels Albats hi ha les ruïnes d’un edifici conegut com la capella de Santa Maria, que actualment consta d’uns murs conservats a una alçada d’1,70 m, amb diversos compartiments interiors i parcialment colgats de runa, que impedeixen destriar-ne les…

Ciutat santa dels iorubes des del s XIII El 1910 LFrobenius hi descobrí el primer d’una sèrie de caps de bronze 20 dels quals són al museu d’Ife datats entre els ss XI i XV Es tracta d’uns caps, de mida natural, fets pel procediment de la cera perduda, que possiblement representen reis i dignataris i que eren utilitzats en les cerimònies commemoratives dels difunts La seva acurada tècnica gruix uniforme del bronze i la perfecció estilística posen de manifest un art melanoafricà molt desenvolupat que fou transmès al regne de Benín, on assolí un nou desenvolupament Hom en desconeix…

Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro ,…

La forma i les dimensions depenen de la mida de les embarcacions que hi han de maniobrar i de les necessitats de càrrega i transport de les mercaderies generalment hom tendeix a augmentar la longitud dels molls, malgrat que es perdi espai per a maniobrar, per tal d’aprofitar al màxim la superfície disponible La profunditat de calat ha d’ésser entre 0,5 i 1 m més gran que el calat dels vaixells que hagin d’utilitzar-la en els ports oceànics, on hi ha fortes marees, hom ha d’assegurar, amb una major fondària o amb la construcció d’unes rescloses, un calat suficient perquè les naus surin àdhuc…

Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes mitjançant els…

La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…

En els artròpodes és anomenat genèricament basiposi