Resultats de la cerca

Treballà amb el seu pare, amb el qual descobrí una relació simple que explica el comportament dels raigs X en travessar els cristalls llei de Bragg Investigà amb aquest mètode diferents cristalls, molècules orgàniques, com l’hemoglobina, i els aliatges Substituí Ernest Rutherford com a professor de la Universitat de Manchester i com a director del laboratori Cavendish de Cambridge Rebé el premi Nobel de física juntament amb el seu pare, el 1915 És autor de The Crystalline State 1934, Electricity 1936 i Atomic Structure of minerals 1937

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un…

El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p >  10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p  < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa  < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa…

L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…

La funció del pàncrees comprèn dos aspectes molt diferents D’una banda, té una funció exocrina, és a dir, de secreció externa, ja que hi elabora substàncies que formen part dels sucs digestius que se secreten a l’intestí prim, com ja es detalla en el capítol dedicat a l’aparell digestiu De l’altra, té una funció endocrina important, ja que elabora dues hormones la insulina i el glucagó La insulina és una hormona proteica formada per 51 aminoàcids, elaborada per les anomenades cèllules β, situades en unes acumulacions cellulars pancreàtiques que reben el nom d’ illots de Langerhans , que estan…

El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11

La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms

Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència

Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs α alfa i β beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics catòdic i els raigs còsmics còsmic També cal esmentar els raigs δ delta, que són formats per electrons i es produeixen com a conseqüència de la ionització dels àtoms quan els raigs α o β travessen la matèria, i els anomenats raigs positius o raigs canals , que són raigs corpusculars formats per ions positius que es produeixen en els tubs de descàrrega, com a conseqüència de la ionització dels àtoms i molècules del gas enrarit present

Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…