Resultats de la cerca

Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII

Alumne a Barcelona de Josep Serra i Porson, estudià a Llotja i a Roma, on estigué molts anys Centrat en temes anecdòtics i notes urbanes, fou també un notable aquarellista Hi ha obres seves en museus de Sabadell i de Girona

La figura bàsica és la rodona, a partir de la qual hom troba, anant-les reduint a la meitat, la blanca, la negra, la corxera, la semicorxera, la fusa i la semifusa A les figures de les notes corresponen les figures de silencis

Sovint és associada amb afàsia, bé que pot ésser observada també aïllada Pot consistir en sordesa musical —que, tanmateix, pot ésser integrada dins una pèrdua total de l’audició per lesió cerebral—, alèxia per les notes de música, pèrdua del cant, etc

És autor del volum de narracions Sala d’espera 1996, premi Modest Sabat, de Perpinyà, del mateix any, i de les novelles Notes finals 1999, L’últim tren 2001, premi Joanot Martorell 2000 i la novella juvenil Els silencis de Marc 2005

Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el  Manifest groc i el…

El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneixi les belleses i les virtuts de la seva enamorada D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians

Es caracteritza per la repetició vigorosa i constant en la part greu mà esquerra d’un motiu de vuit notes a cada compàs 8/8 i d’una estructura harmònica derivada del blues Aquest ritme obsessiu és contrastat per la melodia de la part aguda mà dreta

Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1901-03 Publicà obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires 1929