Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
José Vicente Fernández Biurrun
Futbol
Porter de futbol conegut amb el nom de Biurrun.
Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions
Jordi Riera Valls
Ciclisme
Ciclista.
Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
Història
Militar
Militar.
Durant la Primera República defensà la tendència unitària enfront de la federal i reprimí els reductes cantonalistes d’Andalusia i els carlins de Navarra Capità general de Castella la Nova, féu costat a Castelar i, així, el 3 de gener de 1874, coneixedor de la derrota d’aquest a les Corts, hi entrà i, en dissoldre l’Assemblea, posà fi a la Primera República Fou capità general de Catalunya 1880-81 i novament de Castella la Nova 1885-86
Focas
Família bizantina originària de Capadòcia.
El general Nicèfor Focas segles IX-X reconquerí Calàbria als àrabs 885 dels seus nets, l’un fou emperador Nicèfor II , i l’altre, Lleó mort el 971, curopalata El fill d’aquest, Bardas Focas mort el 989, s’aixecà contra Joan I Tsimiscés i es proclamà emperador 971, però fou derrotat i reclòs en un monestir Revoltat novament contra Basili II, es proclamà emperador a Capadòcia 987, però fou derrotat i mort 989 per les tropes de Basili
mossèn Navarro
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia
Dominica 2012
Estat
Els efectes de les inundacions del final del 2011 van afectar l'agricultura, i les exportacions de bananes van ser inferiors Per aquest motiu, el país va haver de demanar novament ajuts a l'FMI, que es van afegir als crèdits rebuts el 2009 per fer front als impactes de la crisi internacional Malgrat tot, el país va començar a superar l'estancament econòmic i es va preveure un creixement del PIB entorn del 2,6%
Antonio Robles García
Futbol
Futbolista.
S’inicià com a migcampista al Badalona, però passà a l’Espanya Industrial Fitxà per l’Hèrcules 1944-48, amb el qual debutà en la màxima categoria el 23 de setembre de 1945 i disputà 21 partits a la primera divisió, i pel Màlaga 1948-51, amb el qual novament retornà a la màxima categoria per jugar 28 partits més Una vegada retirat feu tasques d’entrenador en diversos equips, i també al Màlaga la temporada 1959-60
Andreu Martí Pineda
Literatura catalana
Poeta.
El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…
,
escopeta

Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina