Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de joventut…

Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -un per a…

Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…

La solució és 2 l ⁄π d la qual cosa porta a una possible avaluació probabilística del número π

Assoliren anomenada mundial els anys vint i trenta amb un número còmic i musical El grup es desfeu el 1940

S'edità el primer número el 1945 Contenia notícies, comentaris de caràcter nacionalista sobre la Catalunya sota el franquisme i articles diversos

 Identifica i distingeix la interfície dins una xarxa IP, permetent-hi l’entrega de paquets d’informació