Resultats de la cerca

Té la seu a Barcelona Adscrita al pla estratègic de l' EFI , s’ocupa de fomentar i organitzar la investigació en l’àmbit forestal de l’àrea mediterrània, d’adaptar els resultats de diverses recerques sobre enginyeria forestal a les característiques dels boscos mediterranis, i de donar resposta a les seves necessitats específiques i d’emergència També organitza i publica informació relativa a les particularitats i a la gestió d’aquests boscos, i s’ocupa de consolidar una xarxa de treball per conservar-los i gestionar-los

Estudià la trompa tardanament, després d’haver desenvolupat ja una trajectòria com a director de cor, pianista, violoncellista i bateria Acabats els estudis de trompa amb Fritz Huth, ocupà el càrrec de solista de l’Orquestra de Dortmund i l’any 1961 es traslladà a Stuttgart Especialista en la trompa natural, enregistrà obres clàssiques els concerts de Mozart, en collaboració amb directors com Nikolaus Harnoncourt o Gustav Leonhardt El 1969 esdevingué professor de la Folkwang Hochschule d’Essen, càrrec que ocupà durant trenta anys

Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna

Practicà el waterpolo Vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona, en representació del qual assumí la presidència de la Federació Catalana de Natació Amateur 1923-27, càrrec que ocupà de nou entre el 1933 i el 1939 També ocupà la vicepresidència del CN Barcelona 1924-25 i la presidència del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació 1925-26 Fou president de la Federació Espanyola de Natació 1937-39 El collegi d’àrbitres de waterpolo el nomenà membre d’honor Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit futbolístic  Josep Rosich Rubiera

Formà part del grup que fundà la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que presidí 1929-36 Ocupà la secretaria del Comitè Català de la Unió Velocipèdica Espanyola Fou àrbitre pioner de la Volta a Catalunya Fou membre de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana 1945-47 Com a representant espanyol a la Unió Ciclista Internacional UCI, ocupà el càrrec de vicepresident a partir del 1951 En 1957-58 fou president interí de la UCI En el seu record se celebrà el Trofeu Joan Baptista Soler

En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA

Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001

En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí