Resultats de la cerca
Es mostren 40232 resultats
Vinfaro

Vista general del tossal on es troven les restes de la fortalesa medieval de Vinfaró, al municipi de Alfés (Segrià)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
Llibre Vermell de Montserrat

Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el…
Ṣemaḥ ben Šělomó Duran
Judaisme
Rabí, net del mallorquí Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran, emigrat a Alger.
Del 1465 al 1468 residí a Mallorca per motius de salut, segons confessió pròpia Fou entès en medicina i filosofia i actuà de dayyan juntament amb els seus germans Aharon i Šim'on És autor de 150 respostes a qüestions de dret jueu, importants, especialment, pel seu punt de vista sobre el judaisme dels conversos
tribuna
Arquitectura
Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea.
Deriva del lloc anàleg des d’on parlava el tribú a l’antiga Roma
apuntar en un punter a dades
Electrònica i informàtica
Referenciar o indicar la posició on es troben les dades dins una estructura.
Un punter a dades és un element que conté la referència a la posició on es troben les dades a les quals apunta
costell
Història
Pal on hom lligava el qui era condemnat a la vergonya pública.
Les formes més corrents foren una columna de pedra amb anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat Solia ésser a l’entrada de les poblacions o en un lloc públic A Castella fou molt utilitzat fins al s XIX a França fou abolit el 1789, i a Anglaterra, on era molt aplicat per als delictes d’impremta, ho fou el 1837
afgà | afgana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment al centre, el sud i l’est de l’Afganistan, on és anomenat, també, paixtu i on constitueix el grup ètnic més nombrós.
Els afgans, alts i de pell clara, també habiten les zones veïnes del Pakistan on són anomenats pathans i de l’Iran De vida nòmada o seminòmada,es dedican a la ramaderia camells, ases, alguns cavalls, són de religió musulmana
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
sala de banderes
Militar
Cambra de la caserna on són guardades les banderes o els estendards del cos.
És el lloc de reunió dels oficials i on ells compleixen certs arrests que els són impostos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina