Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
derivació
Lingüística i sociolingüística
Procés a través del qual en una llengua es formen mots a partir d’uns altres ja existents, d’acord amb procediments establerts.
El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que també presenta…
merletat | merletada
Heràldica
Dit de la peça la vora superior de la qual és formada per merlets quadrats.
Hom parla de merletat a la güelfa quan els merlets són rectangulars i de merletat a la gibellina quan tenen una fenedura
regió anatòmica
Anatomia animal
Cadascuna de les zones o parts en què hom pot considerar dividit, naturalment o arbitràriament, el cos humà.
Hom parla, així, de la regió abdominal abdomen, de la regió precordial al voltant del cor, de la regió lumbar lloms, etc
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
ministeri
Política
Cos de ministres d’un estat.
Així, hom parla, per exemple, del ministeri d’Azaña, per a designar el gabinet presidit per Azaña com a cap de govern
oriental
Arts decoratives
Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles.
Hom parla de topazi oriental per indicar-ne una varietat de color safrà i de maragda oriental per significar el corindó verd
cosmogonia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes (planetes, estels, galàxies, etc).
Hom parla de cosmogonia planetària planeta, de cosmogonia estellar estel o de cosmogonia galàctica galàxia, segons el tipus d’objecte celeste estudiat
harmònic
Fonètica i fonologia
Membre acústic simple que s’integra amb altres mitjançant unes lleis regulars per a determinar una ona composta.
La parla humana es manifesta bàsicament per ones compostes, el primer harmònic de les quals qualifica el to fonamental de cada individu
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys, aproximadament La…
persona
Gramàtica
Accident o morfema gramatical, comú al pronom i al verb, que fa referència als participants en la comunicació (locutor i interlocutor) i a allò que n’és l’objecte (persones o coses).
D’aquí, tradicionalment, la primera persona jo , referida al qui parla la segona tu , referida al qui escolta i la tercera ell, ella , referida a allò persones o coses de què es parla La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents Per això, la tercera persona és una persona impròpia d’aquí ve així mateix que sigui usada en verbs no…