Resultats de la cerca

Actor, es dedicà després al curtmetratge per a la TV i al film documental, i obtingué per Terminus el Lleó d’Or a Venècia el 1962 També el 1962 fou premiat a Berlín per A Kind of Loving Altres pellícules seves són Billy Liar 1963, Darling Premi de la Crítica a Nova York 1965, Midnight Cowboy Oscar al millor director i al millor film anglès del 1969, Sunday, Bloody Sunday 1970, The Day of the Locust 1974, Yanks 1978, Madame Souzatska 1988, Pacific Heights 1990, The Innocent 1994, Eye for an Eye 1995 i The Next Best Thing 2000

D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules

Entre el 1914 i el 1921 treballà com a humorista en teatres de varietats a Alemanya, Àustria, Suïssa i Hongria Fins el 1933 actuà en els principals teatres berlinesos sota la direcció de MReinhardt, EPiscator i RHilpert, entre d’altres L’exili el portà a Praga, Viena, Londres, París, Nova York i Hollywood, on intervingué en pellícules tan emblemàtiques com Casablanca 1942 En la dècada dels cinquanta, de retorn a Berlín, reprengué la seva activitat teatral, dirigit per WLanghoff, BBrecht, BBarlog i FKortner El 1987 realitzà el seu últim treball en Der Himmel über Berlin ‘El cel sobre Berlín’,…

Després de treballar com a ajudant de realització per a directors de diferents països −entre els quals Sergio Leone, Mario Camus i Melvin Frank−, debutà el 1978 amb la pellícula d’intriga La parte del león Des d’aleshores ha dirigit pellícules com ara Tiempo de revancha 1981, Últimos días de la víctima 1982, The Stranger 1987, Un lugar en el mundo 1992, La ley de la frontera 1995, Martín Hache 1997, Lugares comunes 2002 i Roma 2004, sovint abordant la realitat del seu país També dirigí la sèrie de televisió Pepe Carvalho 1984, basada en el personatge creat per Manuel Vázquez Montalbán

Nom amb què fou coneguda Manuela Hermoso Vargas Assolí notorietat el 1964, quan guanyà el Premi Internacional de Dansa del Teatre de les Nacions de París, amb l’espectacle  Antologia Dramàtica del Flamenc Fundà la seva pròpia companyia i posteriorment formà part del Ballet Nacional, per al qual creà la coreografia  Medea , a més de protagonitzar-ne moltes d’altres Collaborà també en diferents pellícules, com ara  España otra vez , de Jaume Camino 1969, i  La flor de mi secreto 1995, de Pedro Almodóvar Fou guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit de les belles arts 2006

Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb Eurydike , de…

Actor des del 1953, actuà com a secundari en moltes de les pellícules dirigides per ell mateix, com ara  Alex in Wonderland 1970 Guionista i realitzador de televisió, debutà el 1962 en el cinema Dirigí comèdies agredolces, molt centrades en els ambients intellectuals de Nova York Cal esmentar-ne  Bob & Carol & Ted & Alice 1970, Blume in Love 1973, Harry & Tonto 1974, Next Stop, Greenwich Village 1976, An Unmarried Woman 1978, Tempest 1981, Moscow on the Hudson 1984,  Down and Out in Beverly Hills 1986, Moon over Parador 1988, Enemies, a Love Story 1989 i Scenes from a Mall…

Els fixadors poden ésser àcids, ràpids, ultraràpids, etc Generalment, el fixador és format per una dissolució d’hiposulfit sòdic anhídric, que dissol les sals d’argent no empressionades si el fixador conté aquest producte, és del tipus neutre És fàcil de conservar, tant en contacte amb l’aire com a plena acció de la llum El revelador el debilita, per la qual cosa cal fer un bany intermedi de detenció entre el revelatge i el fixatge de les còpies i de les pellícules La seva força també es debilita segons el nombre de còpies fixades i el temps que ha passat des que hom l’ha preparat

Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser…

El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacat amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via química, com és el cas de l’enxarolatge en calent El procediment més modern d’enxarolatge en fred és l’aplicat a base de laques de poliuretà formades sobre el cuir …