Resultats de la cerca
Es mostren 4915 resultats
Sant Romà de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa
Guido Cavalcanti
Literatura italiana
Poeta italià.
Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant Pertangué al moviment del dolce stil novo , sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida Donna me prega Fou influït per la filosofia d’Averrois Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades Perch'io non spero
Miguel de los Santos Díaz de Gómara
Cristianisme
Bisbe auxiliar de Saragossa (1920) i titular d’Osma (1924) i de Cartagena (1935), s’exilià a Itàlia el 1936.
Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia
Vida Sportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona el 6 de febrer de 1919.
Dedicada a la promoció dels esports, incloïa articles d’opinió i notes tècniques i d’informació esportiva Feia la crònica dels partits de futbol de la setmana, de Barcelona i Catalunya especialment També publicava notícies esportives d’Espanya i d’Europa Tot i que pocs articles van signats, hi ha la signatura de Josep A Trabal Tingué un vida efímera
simpètales
Botànica
Grup de dicotiledònies integrat per ordres de plantes amb flors diclamídies i gamopètales, les quals solen tenir un sol verticil estaminal, pocs carpels i un sol tegument.
iva
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, vellosa, de fulles lanceolades amb uns pocs lòbuls i de flors axil·lars purpúries.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos Oficinal, té propietats tòniques, antiespasmòdiques i febrífugues
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
priorat de la Llacuna
Priorat
Monestir
Priorat benedictí (Santa Maria de la Llacuna), filial de Sant Llorenç del Munt, situat a la vila de la Llacuna (Anoia).
L’església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d’aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat No tingué mai comunitat important Resten pocs vestigis de l’església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310
illa

Illa a l'atol de Male', a les Maldives
© Alanesspe | Dreamstime.com
Geomorfologia
Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
La seva superfície pot oscillar entre pocs i molts quilòmetres quadrats L’origen de les illes i llur disposició respecte als continents és divers Generalment les properes als continents solen tenir origen en moviments epirogènics, en fenòmens tectònics o en l’elevació del nivell de les aigües, i les que són situades més lluny dels continents solen tenir origen volcànic o, a les mars càlides, corallí
Pere de Maçanet
Cristianisme
Abat perpetu de Poblet (1190-96).
Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina