Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
proturs

protur acerentòmid
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots que inclou espècies microscòpiques (no passen mai dels 2 mm).
No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra
tricòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, de cos allargat i de colors poc vistosos.
Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines
apodiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions petites o molt petites.
Tenen les potes molt curtes i els peus diminuts, la qual cosa els dificulta la marxa De fet no peonen mai, però són excellents voladors tenen les ales molt desenvolupades Amb les ungles dels peus, llargues i corbades, s’arrapen als objectes quan descansen Viuen gairebé a tot el món L’ordre comprèn usualment tres famílies, molt diferents aparentment la dels apòdids, que agrupa els falcillots la dels hemipròcnids, que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies, i la dels troquílids, que comprèn els colibrins
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
cranc llanut

Cranc llanut
Daderot (CC0 1.0)
Zoologia
Cranc molt característic per l’aspecte de les potes.
Les del primer i el segon parell, de grans dimensions, són les úniques adaptades a la locomoció les del tercer i el quart, petites i corbades, serveixen d’òrgans prènsils
Els diplòpodes: milpeus i afins
Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…
isòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacrostacis del superordre dels peracàrides de morfologia molt variada, segons que es tracti de formes lliures o paràsites.
Les formes lliures tenen el cos deprimit i mancat de cuirassa, l’abdomen amb els segments fusionats i més curt que el cefalotòrax, ulls sèssils, antènules petites o nulles, potes marxadores i pleopodis laminars amb funció respiratòria i, en els aquàtics, alhora natatòria Són unisexuals, ovípars i amb desenvolupament directe Habiten a l’aigua dolça Asellus o a la mar Ligiaes idothea , però n'hi ha de terrestres Oniscus, Porcellio, Armadillium , bé que habiten en ambients humits Són corrents als Països Catalans els isòpodes lliures dels gèneres esmentats, i entre els paràsits…
estrepsípters
Entomologia
Ordre d’insectes de petites dimensions, d’1,5 a 4,5 mm de longitud, amb dimorfisme sexual molt marcat.
Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina