Resultats de la cerca

Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid

Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran

Hi ha dues etapes en la República la parlamentària que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni , obert per la revolució de setembre del 1868 Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu suprema magistratura de la Primera República Figueras, Pi i…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…

Situació Basament d’una torre del sector nord, de base rectangular i grans carreus, gairebé l’únic testimoni vistent d’aquesta fortalesa d’origen andalusí F Baltà El castell, també conegut com “castell del Cinto”, és situat en el tossal que domina la vila d’Albesa El vestigi més vistent, una torre, s’anomena la “Penya dels Moros” Mapa 32-14359 Situació 31TCG055254 Albesa és a ponent de Balaguer, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana Hom hi pot arribar des de Balaguer per la carretera local que va a Lleida passant per Menàrguens En arribar a aquest poble cal prendre un trencall a mà…

Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds econòmiques i…