Resultats de la cerca

L'estoïcisme el considerà panteísticament l’ànima del món, alhora material ígnia i eterna l’ànima humana, emanació del pneuma universal, participava de la seva llum, atenuada només per la matèria corporal Per als grecs de la koiné indicà la part més alta de l’ànima i per als primers escriptors cristians designava indistintament l’Esperit Sant i l’esperit humà d’aquí ve la tricotomia πνευμα, ψυκἠ i σϖμα ‘esperit’, ‘ànima’ i ‘cos’ que portà a la distinció gnòstica gnosticisme entre home pneumàtic, psíquic i hilètic pneumàtic

A partir d’un conjunt de solucions d’un mateix problema, aquestes solucions s’encreuen entre si per tal de trobar-ne de noves Una solució filla té part de la solució pare i part de la solució mare Les millors solucions obtingudes desplacen les pitjors fins a apropar-se en conjunt a la solució òptima Les possibles solucions al problema que es pretén resoldre, generades aleatòriament, formen una població A cada iteració es genera una nova població reproduint i encreuant entre elles les solucions de la generació anterior seleccionades probabilísticament d’acord amb el seu cost Un mecanisme de…

Forma cristalls que es fonen a 203°C, solubles en alcohol i en aigua calenta Hom l’empra com a aperitiu

Installat a Sant Pau de Vença 1947, es consagrà a la ceràmica de cavallet Picasso el considerà, dins les arts del foc, com el mestre de la seva generació

Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot del cant pla,…

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria les temporades 1911-12, 1912-13 i 1913-14 El seu terreny de joc estava al carrer de Sant Sebastià, al barri de Sant Gervasi