Resultats de la cerca

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960 un gratacel de…

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…

Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor exemple l’…

Titulat a Barcelona 1899 Arquitecte municipal de Barcelona, intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely Entre les seves obres hi ha la reforma del Cercle Mallorquí de Palma 1899, feta en collaboració, en un estil derivat de Domènech i Estapà, i no realitzada fins en 1913-18 El seu projecte de restauració de la seu d’Urgell li valgué la segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1904 Projectà la reconstrucció del Teatre de Terrassa 1908 Comissionat per l’ajuntament de Barcelona, el 1910 anà a l’Exposición Internacional de Buenos Aires, on obtingué un premi…

Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de Terrassa destruïdes…

Fou capdavanter en la utilització del ciment armat i inventor de la tècnica del ciment precomprimit, destinada a millorar el comportament estàtic de les estructures Augmentà l’elasticitat afegint a l’estructura d’acer una munió de fils o barres metàlliques que comprimeix prèviament el ciment a fi d’evitar les esquerdes un cop l’estructura resisteix el pes definitiu Fou director tècnic d’Entreprises Limousin 1913-28 Projectà ponts, hangars Orly, 1916 i 1944, destruïts per la guerra, pistes d’aeroports, ponts ferroviaris Elorn, 1926-29, molls portuaris, la basílica subterrània de Pius X de…

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la Mercè 1888,…

La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc …

Començà a ser famós a partir de la sèrie de TV La regenta , de FM Leite, i a partir d’aquí es projectà al cinema La seva filmografia, a les ordres dels millors directors espanyols, inclou Bajarse al moro FColomo, 1988, Vacas JMedem, 1992, Después del sueño MCamus, 1993, El detective y la muerte GSuárez, 1994, Días contados IUribe, 1994, per la qual va rebre el premi Goya, Entre rojas ARodríguez, 1995, Tierra JMedem, 1995, El perro del hortelano PMiró, 1995, Tu nombre envenena mis sueños PMiró, 1996, segon premi Goya, Territorio comanche GHerrero, 1997, Secretos del…