Resultats de la cerca
Es mostren 20001 resultats
Caliu Ilerdenc
Entitat fundada el 1941 que agrupava destacats representants del franquisme de la ciutat i la província de Lleida.
Creada en un principi com a societat gastronòmica amb interessos culturals, en fou l’impulsor de més relleu el ministre i diplomàtic Eduard Aunós Entre els seus membres, en formaren part tots els alcaldes de Lleida, amb l'excepció de Francesc Pons i Castellà 1957-1967 El 1942 es creà l’ Institut d’Estudis Ilerdencs , amb l’objectiu de dotar de contingut la ideologia propugnada pel Caliu, consistent a segregar Lleida i la seva àrea d’influència —històricament i, fins i tot, lingüísticament— de la resta del territori català, amb la pretensió de demostrar-ne el caràcter independent,…
nomarca
Història
Cap d’un nomós, o província, a l’antic Egipte.
Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…
audiència provincial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que jutja en primera instància causes penals per delictes greus i en grau d’apel·lació causes civils i penals per delictes menys greus.
Existeix una audiència a cada província, constituïda per diverses sales o seccions, segons les matèries sobre les quals han de decidir A partir del 1892, foren anomenades audiències provincials les audiències per als afers criminals, establertes a capitals de província que no eren seu d’audiència territorial El 1893 reberen el mateix nom les sales per als afers criminals de les audiències territorials
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
Terratrèmol a la frontera Turquia-Iran
El terratrèmol de 5,8 graus a la província iraniana de l'Azerbaidjan Occidental, fronterera amb Turquia, té com a resultat 10 morts i més de 140 ferits A Turquia, al gener esllavissades a la província de Van van provocar 39 morts, i un terratrèmol a les províncies d’Elazig i Malatya van fer més de trenta morts i uns 1600 ferits
Josep Pascual i Prats
Comunicació
Medicina
Metge i publicista.
Llicenciat en medicina 1875, fou metge militar durant la tercera guerra Carlina Metge numerari de l’Hospital de Girona, el 1896 fundà el Collegi de Metges de la província gironina, que presidí, i el Boletín del Colegio de Médicos , en el qual collaborà Escriví, a més, Bibliografía médica de la provincia de Gerona 1896, El pronóstico de las lesiones 1903 i obres de medicina legal
Institut de Cultura Joan Gil-Albert
Historiografia catalana
Institució autònoma dins del marc de la Diputació Provincial d’Alacant creada al començament dels anys vuitanta, prenent el nom d’aquest poeta, novel·lista i assagista alcoià, i emmarcada en el Patronat Josep Maria Quadrado (CSIC).
És la continuació de l’Instituto de Estudios Alicantinos IDEA o IEA, creat el 1951 L’Institut de Cultura organitza exposicions de caràcter divulgatiu amb l’objectiu de donar a conèixer a la societat determinades persones o temes relacionats amb la cultura de la província d’Alacant Publica llibres de diversos autors classificats en diferents colleccions antologia del pensament hispanoamericà, catàlegs d’art i d’exposicions, ciència, divulgació, documental, assaig i investigació, història de la premsa alacantina, etc, donant prioritat als relacionats amb interessos o temes de la província, i…
Pamfília
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor situada a la part meridional d’Anatòlia, entre les regions de la Lícia, la Cilícia, les muntanyes del Taure i la Mediterrània.
Pertangué durant el segon millenni aC al país d’Arzawa, sotmès vers el 1340 pel sobirà hitita Mursilis II Colonitzada pels aqueus, passà a poder dels lidis, dels perses 546 aC i d’Alexandre el Gran 339 Concedida pels romans als monarques de Pèrgam, tornà a la sobirania de l’Imperi al segle II aC, dins la província de la Cilícia L’any 43 dC fou agrupada amb la Lícia en una única província
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.
Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina