Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
llunetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles basals oblongues, sinuades i peciolades, i fulles caulinars auriculades i sèssils, de flors grogues en raïms multiflors i de fruits en silícula dídima i amplament cordada.
Creix en camps de conreu i en indrets secs, a la regió mediterrània occidental
ericàcies
Erica multiflora
Thistle-Garden (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per unes 1.500 espècies de plantes arbustives i rarament arbòries, generalment perennifòlies, de fulles enteres, de flors tetràmeres o pentàmeres, actinomorfes hermafrodites i comunament gamopètales, solitàries o en raïms, i de fruits en càpsula, baia o drupa.
Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron…
fònio
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l’Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d’alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l’àpex apiculat, conreada com a cereal.
Sant Martí de Turà (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Interior de l’església inferior descoberta a partir de les excavacions dels anys 1944-45 ECSA - JL Valls El lloc de Turà és a la riba esquerra de l’Aglí, exactament davant de la població de Ribesaltes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 13,6” N - Long 2° 52’ 51” E Turà és 2 km al nord de Ribesaltes PP Història El lloc i la seva església són esmentats vers el 1150, moment en què el senyor de Perapertusa tenia, pel bisbe d’Elna, el delme de Turà Turanum a excepció d’alguns drets de l’església Posteriorment, la terra de Turà passà a l’abadia de Santa Maria d’Alet Rasès fins l’any 1210…
utriculària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les lentibulariàcies, generalment perennes i aquàtiques, de fulles dividides en segments linears o filiformes, proveïdes d’utricles que capturen petits organismes aquàtics, de flors zigomorfes i esperonades, grogues, en raïms laxos i pauciflors, i de fruits capsulars globosos.
Es fan en aigües tranquilles Són escasses a la regió mediterrània
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
ungla de gat
Ungla de gat
Aleksandr Ebel (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, viscosa, de 20 a 60 cm d’alçada, de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, de fulles trifoliolades, de flors grogues, sovint amb estries porpres, agrupades en raïms fullosos, i de fruits en llegum, penjants i pilosos.
Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània
cacau
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…
neret
Neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les ericàcies, de 40 a 120 cm d’alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l’anvers i recobertes d’esquames rubiginoses al revers, de flors d’un vermell rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits.
Es troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l’estatge subalpí