Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Fou professor a la Universitat de Calcuta i director del departament de física de l’Indian Institute of Science de Bengaluru Estudià l’òptica atòmica i descobrí l’efecte conegut amb el seu nom També féu recerques sobre la difracció de la llum i del so, la fisiologia de l’ull humà i la teoria dels instruments musicals En colorimetria, establí una teoria contrària a les idees de Maxwell i de la tricromaticitat Rebé diverses medalles i el 1930 li fou atorgat el premi Nobel de física

A partir del 1961 inicià una sèrie de recerques geològiques a l’illa de Menorca, més tard ampliades a la serralada de Llevant de Mallorca Deixeble de Paul Fallot i professor a la Universitat de Pau, publicà més d’una trentena de treballs sobre la geologia de Menorca Hi estudià d’una manera global tots els terrenys que la formen i es preocupà especialment de les relacions tectòniques de l’anomenat promontori balear amb les serralades bètiques i amb el desenvolupament de la conca mediterrània occidental

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006

Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, del Centre Excursionista Àliga, de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-85 i també president 1987-92 És autor de les obres Catàleg espeleològic de Catalunya 1978 i Cent Anys d’Espeleologia a Catalunya 1897-1997 2000 Treballa en l’elaboració de l’Espeleoíndex, l’inventari de totes les cavitats subterrànies de Catalunya

Algunes recerques posteriors, però, indiquen que el seu nom autèntic és Dolors Vega Masana Treballà com a minyona i costurera, i la pèrdua de la seva filla la trastocà Veïna del carrer de la Cadena, la seva aparença estrafolària passejant pels carrers de la ciutat la féu molt coneguda durant tres dècades entre els barcelonins En el decenni de 1920 se li dedicaren cançons i comèdies, i en sorgí la dita “ets més coneguda que la Monyos” Hi ha una figura seva al Museu de Cera de Barcelona

Fou creat el 1931 a partir de l’International Research Council Entre les seves missions destaquen l’endegament de projectes de recerca internacionals, com és ara l’Any Geofísic Internacional 1957-58, la comunicació d’informacions científiques i l’establiment de normes de metodologia, nomenclatura i unitats Les comissions elaboren programes multidisciplinaris que pertoquen a diverses de les unions científiques del Consell, com és l’estudi de l’Antàrtic, els treballs oceanogràfics, les recerques espacials o la problemàtica del medi ambient El Consell té la seu a París

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física

Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie