Resultats de la cerca

Teixidor de professió, des del final dels anys vint fou regidor de l’ajuntament de Centelles primer per Acció Catalana i posteriorment per Esquerra Republicana de Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39 fou empresonat durant més d’un any Fou un dels principals participants i promotors de les festes literàries de Cantonigròs 1944-68 i impulsà moltes iniciatives culturals Escriví poemes, retrats i cròniques literàries que aparegueren en publicacions locals El 1988 fou publicat un recull d’aquests texts en el volum Els camins esborrats

Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats

Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

Collaborà a Joventut  i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Tercer marquès de Càceres, títol que heretà del seu oncle Vicent JNoguera i Climent Estudià dret, i viatjà per Europa i Amèrica Membre del partit moderat, fou regidor 1845 de l’ajuntament de València, diputat a corts 1850-51 i senador 1851-68 Procurà de conciliar els carlins valencians amb Isabel II Durant la revolució cantonal de València formà part de la junta revolucionària, però s’ocupà només d’afers econòmics i refusà el càrrec d’alcalde de València Afavorí la restauració d’Alfons XII, que el féu senador vitalici

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915

De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62

Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897