Resultats de la cerca

Lluità a les ordres del general Dagobert a la Guerra Gran, al Rosselló Ascendit a general 1793, fou cap interí de les forces franceses fins a l’arribada de Dugommier Acabada la guerra, restà al Rosselló i s’hi casà 1794 Durant el domini napoleònic tornà a la vida activa fou diputat del cos legislatiu 1807 i participà en la campanya de Rússia com a inspector de la reserva de cavalleria de la Grande Armée Desaparegué durant la retirada, en el pas del riu Berezina

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Fill del també campió de Fórmula 1 Keke Rosberg 1982, fou campió en la categoria de GP2 sèries el 2005 L’any següent s’incorporà a la Fórmula 1, dins l’equip Williams, pel qual competí fins el 2010, que passà a Mercedes, formant equip amb Michael Schumacher i, des del 2013, amb Lewis Hamilton, darrere del qual el 2014 i el 2015 fou segon en el Campionat del Món, que aconseguí finalment el 2016, victòria després de la qual anuncià la seva retirada

De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

S’inicià en l’arbitratge la temporada 1972-73 i a partir del 1976 fins a la seva retirada el 1999 dirigí partits de la màxima categoria estatal Arbitrà 11 partits de Play off final i dues finals de la Copa del Rei Internacional des del 1981, dirigí la final del Campionat d’Europa del 1997, disputada a Barcelona Ha continuat lligat al món arbitral com a responsable màxim de l’àrea d’àrbitres de la Federación Española de Baloncesto FEB L’any 2010 fou nomenat membre de la Comissió Tècnica de la FIBA

Conegut com Manolín Cuesta, fou un extrem i interior que es formà a les categories inferiors del Còrdova, club amb el qual ascendí a primera divisió 1970-71 L’any 1974 fitxà per l’Espanyol i hi romangué fins el 1980 Disputà 131 partits de Lliga i marcà 28 gols En deixar l’Espanyol tornà a jugar a segona divisió amb el Còrdova fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 Aleshores passà a exercir d’agent futbolístic Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta

S’inicià en el Club Sant Gervasi de Barcelona Guanyà l’Obert de França en categoria júnior individual 2001 Esdevingué jugador professional sota les ordres del tècnic William Pato Álvarez El seu millor resultat en el circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP fou el dels quarts de final del torneig de Viña del Mar 2006 Aquell mateix any assolí el número 222 al rànquing de l’ATP, però una greu lesió provocà la seva retirada Resideix a Austràlia on exerceix d’entrenador en el circuit de tennis professional femení

S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França

Fou també campiona d’Espanya en categoria infantil 1994, 1995, juvenil 1996 i absoluta 1998 Participà en el Mundial del 1999, amb un novè lloc per equips, i als europeus del 1998 i del 2000, en què assolí una quarta posició per equips Fou olímpica a Sydney 2000, on aconseguí la cinquena posició per equips i la vuitena en les barres asimètriques Als Jocs Mediterranis es proclamà campiona per equips i en asimètriques 2001, i bronze per equips 1997 Un cop retirada entrenà diversos clubs i també al CAR de Sant Cugat