Resultats de la cerca

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de Catalunya li…

S’inicià al collegi dels Maristes, passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, i debutà a la màxima categoria amb el primer equip La temporada 1956-57 començà una llarga trajectòria com a sènior en vuit equips Club Tennis Barcino 1956-62 Sagrada Família de Terrassa 1963-64 Club Esportiu Laietà 1964-66 Girona Club Hoquei 1966-67 Club Patí Vilanova 1967-70, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1968 Club Esportiu Arenys de Munt 1970-72, Club d’Esports Vendrell 1972-73, i Club Hoquei Mataró 1973-78, en el qual també fou jugador entrenador i, un cop retirat, responsable tècnic Jugà…

Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…

Començà practicant la gimnàstica, però destacà en atletisme a les files del Club Gimnàstic de Tarragona També practicà handbol i lluita grecoromana Es proclamà campió de Catalunya de 110 m tanques 1916, 1918, 1920, llançament de pes 1918, 1920, 1923, 1924, disc 1918 i javelina 1918, i d’Espanya de javelina 1918 i 110 m tanques 1919 Entre el 1917 i el 1924, establí deu rècords catalans en les diferents proves de llançament, els 110 m tanques i els 100 m i 200 m llisos També fou plusmarquista espanyol dels 60 m, 200 m llisos i 200 m tanques Un cop retirat, obrí un gimnàs a Tarragona

Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del …

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el…