Resultats de la cerca

És autor de treballs sobre fòssils d’homínids de Sud-àfrica i de Zimbàbue, molts dels quals descriví per primera vegada

Director de la revista La Cassette , collaborà en nombrosos diaris i revistes Publicà novelles com ara Boulevard 1956, Les années secrètes de la vie d’un homme 1984, o Le Cygne noir 1995 Les allumettes suédoises 1969, la seva novella més celebrada, i autobiogràfica en gran part, donà lloc a un cicle sota el títol general de Le Roman d’Olivier , que incloïa, entre d’altres, Les noisettes sauvages 1974, Les fillettes chantantes 1980, Olivier et ses amis 1993 i Les Trompettes guerrières 2007 Publicà també reculls de poesia Les fêtes solaires 1955, Dédicace d’un navire 1959, L’oiseau de demain…

Es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre les comparances en l’obra d’Ausiàs Marc 1980 Fou cap de departament a la càtedra d’espanyol de La Trobe University de Melbourne Austràlia, entre els anys 1981 i 1997, on creà un lectorat de català, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Durham Anglaterra, entre el 1998 i el 2005, i ocupà la càtedra Cervantes al King’s College de la Universitat de Londres 2005-14  Ha dedicat bona part de les seves recerques a l’obra d’Ausiàs Marc  The Pervasive Image 1985, l’edició i estudi de Cinquanta-vuit poemes de Marc 1989, l’antologia en…

Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio  Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek El 1990…

Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966

Segon baró de Lexington El 1701 fou ambaixador anglès a Turquia El govern rus el subornà per tal que adoptés una actitud prorussa El 1712 fou enviat a Madrid com a ambaixador per tal d’intentar que Felip V respectés les constitucions i lleis catalanes Tot i la seva insistència, el rei s’hi negà rotundament

Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigí Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a la música Amb l’Ensemble…

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-…

Influït pels nous corrents de renovació cinematogràfica que arribaven d’Europa, començà en el món del cinema com a guionista de Bonnie and Clyde 1967, d’Arthur Penn, juntament amb David Newman, amb qui formà una prestigiosa parella d’escriptors També escriviren plegats els guions de There Was a Crooked Man 1970, de Joseph L Mankiewicz What’s Up, Doc 1972, de Peter Bogdanovich, i Superman 1979, de Richard Donner Accedí a la direcció amb el western Bad Company 1972, i després dirigí  The Late Show 1977, Kramer vs Kramer 1979, Still of the Night 1982, Places in the Heart 1984,  Nadine 1987,…

Mut fins als disset anys, al començament es dedicà a la pintura A partir del 1965 començà a traslladar els seus treballs plàstics a l’escenari Influït pel surrealisme i obsesionat per la plasticitat visual dels espectacles, intentà crear un teatre de la imatge per oposició al teatre de text Fou un dels creadors mes controvertits i originals de la seva generació Al llarg de la seva trajectòria, treballà en més de 200 muntatges Collaborà amb artistes molt diversos, des de David Byrne The Civil Wars , The Forest fins a Jessye Norman Great Day in the Morning , Philip Glass Einstein on the…