Resultats de la cerca

Es constituí el 9 de setembre de 1997, per integrar l’activitat desenvolupada per l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona AIAG, creat el 1982 i que depengué de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de la Ciutat fins el 1995, any en què es desvincula del Museu El 1990 l’AIAG començà el catàleg informatitzat dels seus fons i convocà la primera edició de les Jornades Antoni Varés Imatge i Recerca El CRDI integra l’AIAG, custodia i tracta la documentació en imatges que genera el consistori, i també els fons i les colleccions privats que s’hi han dipositat El centre disposa d’unes 800 000…

Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després,…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Situada 20 km al SW de Berlín, sobre l’illa Potsdamer Weder, formada pel riu Havel, és centre d’indústries tèxtils, cinematogràfiques, mecàniques instruments de precisió i gràfiques Esmentada ja el 993 com un establiment d’esclaus, li fou concedida una carta de poblament al s XIV Residència dels electors de Brandenburg 1640 i residència reial a partir de Frederic II de Prússia, esdevingué centre artístic, intellectual i militar Entre els grandiosos complexos arquitectònics erigits per Frederic II, cal esmentar el Stadtschloss, castell del s XVII, convertit en un conjunt rococó entre el 1744 i…

La coral ha portat a ter-una llarga tasca de difusió musical, que inclou més de 1400 concerts interpretats arreu dels Països Catalans i en diversos indrets de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona el 1979 i la Creu de Sant Jordi el 1988 El 1955 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Música, a Albí Llenguadoc L’any següent participà en les Choralies À Coeur Joie de Vaison Vaissac Tarn i Garona Fou dirigida pel seu fundador fins el 1991 i per Jordi Noguera entre el 1991 i el 1995 des d’aquest darrer any, Xavier…

És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique IRCAM Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal Halffter,…

En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra  Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a dues …

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò…