Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Arnau de Ponts
Història
Magnat urgellenc, gran amic i conseller del comte Ermengol VI.
És remarcable la seva actuació juntament amb el comte, sobretot en l’afer de la reconquesta de Lleida El 1148 intervingué en els pactes preparatoris per a la conquesta entre Ramon Berenguer IV i Ermengol VI Assistí al setge de la ciutat i hi rebé importants béns un carrer de l’antiga ciutat portava el seu nom Fou també un dels signants de la carta de poblament de Lleida 1150
Perdicas
Història
General macedoni.
Es distingí en el setge de Tebes 335 aC i seguí Alexandre el Gran en l’expedició a l’Àsia En morir aquest, convertit en primer ministre, mantingué amb energia les regnes del govern i sufocà la rebellió dels mercenaris grecs de la Bactriana, alhora que reconqueria la Capadòcia Hagué d’afrontar els altres generals d’Alexandre que s’havien aliat contra ell i morí assassinat pels seus propis oficials
Foció
Història
Militar
Estrateg i home polític atenès.
Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades Es distingí en la victòria naval de Naxos 376 protegí l’Eubea de Felip de Macedònia 349 i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci 340 Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta
Zaida
Història
Princesa musulmana, muller de Fath al-Ma’mun, fill d’al-Mu‘tamid de Sevilla.
Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana
Emanuel Rey
Militar
Militar francès.
Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc
Boemond I d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1098-1110).
Fill de Robert Giscart, duc de Pulla Fou cap de les forces normandes de la primera croada Després d’assolir la victòria en el difícil setge d’Antioquia 1097, es proclamà deslliurat del vassallatge a l’emperador i inicià l’expansió del principat d’Antioquia, però fou derrotat pels turcs 1104 El 1107 inicià una lluita contra l’Imperi Bizantí, sense èxit Morí retirat a les seves possessions de la Pulla
Francesc de Bastero i Lledó
Història
Militar
Militar.
Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic 1706 El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne Detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi
Cayetano Borso di Carminati
Història
Militar
Militar, de família genovesa.
D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat
Bernardí Andreu
Història
Militar
Militar.
Capità d’una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys Durant el regnat de Felip IV intervingué a favor d’aquest rei en les guerres d’Itàlia i en el setge i la rendició de Barcelona 1651-52 Pels seus serveis fou nomenat alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor més tard, ascendit a mestre de camp i designat governador i capità general de Menorca
Guiu I de Jerusalem
Història
Rei lusignanès de Jerusalem (1185-92).
A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina