Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Ibrāhīm Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1848).
Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se…
Geórgios Skholários
Cristianisme
Teòleg i patriarca de Constantinoble (Gennadi II).
Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor…
Miquel VII Ducas
Història
Emperador d’Orient (1071-78).
Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron 1071 i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas El seu regnat fou un seguit de desastres insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies…
Vlad III de Valàquia
Història
Gospodar de Valàquia (1456-62 i 1476), fill de Vlad II.
La seva política de reforçament del país li permeté de conservar la independència enfront dels otomans, als quals es negà a pagar tribut Amb l’ajuda del rei Maties I d’Hongria aturà l’expedició de càstig enviada pel soldà otomà Mehmet II Però, substituït pel seu germà, fou empresonat durant deu anys a Buda Recobrà el tron de Valàquia, per poc temps, puix que fou víctima d’un complot dels boiars, que l’assassinaren El sobrenom prové de la manera en què sovint feia executar els seus enemics La figura de Vlad IV inspirà la llegenda de Dràcula , nom que prové del seu patronímic de…
Al-Malik al-Ašraf Sayf al-Dīn Muḥammad Barsbaī
Història
Novè soldà (1422-38) de la dinastia dels mamelucs burgites.
Conquerí l’illa de Xipre 1426 i firmà un tractat de pau amb Rodes A conseqüència d’incursions de corsaris catalans, vedà la introducció de mercaderies catalanes a Egipte i posteriorment prohibí que els catalans entressin als seus dominis
Mawlāy al-Rašīd
Història
Soldà del Marroc (1660-72), fundador de la dinastia alauita
.
Germà i successor de Mawlāy Muḥammad, xerif del Tafilelt, aconseguí la pacificació i la unificació del Marroc El succeí el seu germà Isma'īl
al-Qanṣū
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1500-16) de la dinastia burgita.
Intentà, sense èxit, de frenar la política expansionista dels portuguesos a l’Índic Enfrontat també amb Selim prop d’Alep, a Síria, fou derrotat i mort pels otomans
Qa’itbey
Història
Soldà mameluc d’Egipte (1468-1495) de la dinastia burgita.
Fou atacat per l’otomà Baiazet II , però reeixí a conservar les fronteres El seu mausoleu al Caire 1463 és un dels monuments més característics de l’art mameluc
Selim III
Història
Soldà otomà (1789-1807), nebot i successor d’Abdülhamit I
.
Continuà la guerra contra Rússia i Àustria pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery, amb qui, fracassada la seva aliança amb Suècia, hagué de pactar Sistovo, 1791 Iaşi, 1792 Aliat amb la Gran Bretanya, declarà la guerra a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d’Egipte Malgrat que intentà el millorament de les condicions de vida del país, s’insurgí Sèrbia, els wahhabites prengueren la Meca i una revolta dels geníssers el destronà morí poc després a mans del seu successor, Mustafà IV
Selim II
Història
Soldà otomà (1566-74), fill i successor de Solimà I
.
Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina