Resultats de la cerca

De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista…

En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne Schatten 'La dona…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys…

Començà a estudiar cant a 12 anys i el 1978 guanyà el concurs de joves cantants del Metropolitan Opera House de Nova York Continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música Viena, i s’orientà primer cap al món del lied i el concert El 1981 inicià la carrera operística a Darmstadt, Munic i a l’Òpera Alemanya de Berlín El 1985 assolí fama internacional en debutar al Festival de Bayreuth amb Tannhäuser , de Wagner, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli El 1987 debutà a la Scala de Milà amb el Rèquiem Verdi, amb Luciano Pavarotti i Riccardo Muti Ha cantat en els principals teatres del món un enorme…

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les…

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Alumna de Johannes Ress, feu el seu debut a Hamburg el 1895 com a Mignon a l’òpera del mateix títol d’A Thomas Del 1896 al 1899 cantà a Frankfurt i el 1899 fou sollicitada per G Mahler per a tornar a representar el paper de Mignon a Viena Des de llavors s’establí a la capital austríaca Tot i interpretar papers lírics, com ara el de Tosca o el de Sigliende, la fama li arribà gràcies al seu repertori de soprano de coloratura Així, fou Zerbinetta d’ Ariadne auf Naxos de R Strauss el 1916 amb motiu de l’estrena de l’òpera Actuà per tot el món i es presentà a París, Londres i els…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 com a Kate Pinkerton Madama Butterfly a la Stadische Oper de Berlín Posteriorment fou contractada a Hagen i Bielefeld i després aparegué regularment al Metropolitan de Nova York -on debutà el 1968-, a l’Òpera de Viena i, a partir del 1970, al Festival de Salzburg El 1974 es presentà al Carnegie Hall amb un memorable recital Com a soprano de coloratura amb trets netament dramàtics, ha interpretat un repertori eclèctic que li ha permès abordar papers wagnerians i d’òperes de ChW Gluck, WA Mozart, GF Händel, G Puccini, A Berg, R…

Començà la seva carrera artística com a ballarina, però el 1932 ja debutà com a cantant d’opereta al Deutsche Theater de Munic, després d’haver-se format al costat d’O Leeb El 1935 debutà a Fürth amb una òpera, interpretant el paper d’Agathe a El caçador furtiu , de CM von Weber Al llarg d’un any formà part de la companyia del teatre de Plauen Saxònia, on actuà en obres de P Mascagni, L van Beethoven i R Strauss Posteriorment fou contractada per l’Òpera de Dresden, amb la qual actuà entre el 1936 i el 1950 Malgrat que la seva carrera se centrà bàsicament en teatres germànics…

Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos…