Resultats de la cerca

Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale

Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en enginyeria química per l’Institut Politècnic de Brooklyn i més endavant treballà a l’empresa General Electric El 1950 tornà als estudis universitaris i el 1955 obtingué un doctorat en física per la Universitat de Columbia, on treballà fins el 1963, que s’incorporà al Linear Accelerator Center de la Universitat de Stanford, on determinà l’existència de la partícula subatòmica leptó tau Rebé el premi Wolf de física el 1982 i el Nobel, també de física, el 1995

La seva primera obra coneguda, del 1530, és el convent d’Uclés Conca L’any 1536 treballà amb Diego de Siloé en la construcció de l’església del Salvador, a Úbeda Fou nomenat mestre d’obres de la catedral de Jaén 1554, la seva obra més important, en la qual creà un nou model arquitectònic, que tingué repercussió en l’arquitectura andalusa de l’època Treballà també a Baeza capçalera de l’església de San Francisco i a Úbeda església de l’Hospital de Santiago i palaus Vázquez de Molina i Vela Cobos

Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-Dame, París, 1725

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie

Estudià a Berlín, Munic, Leipzig i Zuric Treballà a Zuric, Manchester i Cambridge del 1929 al 1937 Ha estat professor de matemàtiques 1937-46 i de física teòrica 1946-63 a Birminghan, a Oxford 1963-74 i a Washington 1974-77 Del 1940 al 1945 treballà a Los Alamos en física nuclear, i collaborà amb ORFrisch en el desenvolupament del programa britànic nuclear Contribuí teòricament a l’avanç en l’ús de l’urani 235, en la producció de les reaccions en cadena i la idea de la massa crítica

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

És formada per biblioteques nacionals i associacions i institucions relacionades amb els arxius, les biblioteques i els centres de documentació Els seus principals objectes d’interès són els drets d’autor, la telemàtica, la societat de la informació, la tecnologia de la informació i la situació de l’Europa central i de l’est en matèria d’arxius, biblioteques i documentació

És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista