Resultats de la cerca

La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates…

Inicià la seva formació musical a Israel i la continuà als Estats Units Fou l’alumne més jove onze anys de la Juilliard School de Nova York, on tingué com a mestres Sascha Jacobsen, Louis Persinger i Ivan Galamian El 1940 encetà la seva carrera concertística a Palestina i, després de la Segona Guerra Mundial, feu nombroses gires internacionals Fundà l’Eastman Trio amb el pianista Barry Snyder i el violoncellista Robert Sylvester, amb els quals realitzà diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a l’Eastman School de Rochester 1967-2012, on desenvolupà una tasca pedagògica molt…

Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí l’orquestra…

De molt petit començà a compondre, i tingué Moritz Hauptmann, EF Richter i Friedrich Lachner com a professors de teoria i composició Estudià piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke Del 1877 al 1925 visqué a Amsterdam, on fou professor de piano a l’Escola de Música Entre el 1912 i el 1924, quan el centre ja havia esdevingut conservatori, en fou el director A més dels concerts com a solista, cal destacar la seva tasca com a pianista acompanyant entre d’altres, actuà amb Pau Casals, el qual el considerava un compositor extraordinari Amb els seus fills Julius, violinista, i Engelbert,…

Abandonà la pintura per la música i compaginà la tasca de violoncellista en diferents formacions orquestrals amb els estudis de composició amb D Brescia El 1929 es traslladà a Hollywood Califòrnia i el 1935 entrà al departament de música de la Warner Brothers, on treballà com a orquestrador amb músics com EW Korngold i M Steiner The adventures of Marco Polo A Mayo 1938 fou la seva primera banda sonora Amb una setantena de partitures per a pellícules, H Friedhofer fou un dels compositors cinematogràfics més aclamats El 1946 guanyà un Oscar per la banda sonora de The Best Years of Our Lives W…

Estudià piano, música de cambra i musicologia a la Musikhochschule de Munic, i es formà en el camp de la pedagogia musical a l’Institut Orff del Mozarteum de Salzburg La seva preparació en el camp de les ciències de l’educació el dugué a dirigir, entre els anys 1970 i 1975, l’Instituto Psicopedagógico de las Artes, la qual cosa li permeté dedicar-se a la investigació sobre educació musical des d’un punt de vista pedagògic i terapèutic Des del 1972 és professor de pedagogia de l’expressió dinàmica a la Universitat Politècnica de Madrid Dirigeix també els Cursos Internacionals de Música de…

Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà El 1933 substituí T Serafin al Metropolitan…

Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma interpretant…

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…

Com el seu germà, fou un infant prodigi i tocà en públic per primer cop a dos anys d’edat Estudià amb Frank Marshall, Alfred Cortot i Emil von Sauer El 1935, quan encara no tenia dotze anys, ja havia actuat a París, Madrid, Barcelona, Berlín, Roma i Viena, en solitari, amb el seu germà o amb orquestres tan prestigioses com l’Orquestra de Concerts Lamoureux, l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, l’Orquestra Simfònica de Madrid i lPau Casals Com el seu germà, fou sòcia honorària de l’Orquestra Simfònica de Madrid L’any 1938 es casà amb el director i violoncellista Ernest Xancó L’any 1944…