Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
sutura
Botànica
Línia d’unió ressaltada de les vores concrescents d’un carpel.
En els ovaris monocarpellars és anomenada sutura ventral , perquè ocupa la posició oposada al nervi medial o dorsal
rovina
Fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu.
cardigassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 50 a 150 cm d’alçària.
Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya
melgó
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, o sufruticoses, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, de flors comunament grogues, reunides en inflorescències racemoses pedunculades, i de llegums generalment en forma de fanal xinès, sovint amb espines.
El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals
Léman
El llac Léman a la ciutat de Ginebra
© B. Llebaria
Llac
Llac situat a la frontera entre França i Suïssa, de 582 km2, 70 km de longitud i 13,8 km d’amplada màxima.
Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics
badia de Chesapeake
Badia
Badia de la plana costanera atlàntica dels EUA, als estats de Maryland i Virgínia, de 220 km de llargada i de 6,5 a 65 km d’amplada.
Veritable mar interior, és formada per l’enfonsament del curs baix dels rius Susquehanna, Potomac, York i James L’entrada de la badia, situada entre els caps Henry i Charles, té uns 24 km d’amplada i és travessada per un sistema de ponts i túnels que van de Norfolk a Cape Charles i uneixen les dues vores Descoberta el 1524, fou un dels llocs on s’assentaren els primers colonitzadors
cistelleria

cistelleria Fabricació d’un cistell
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
càlam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d’alçada, de fulles estretes, flors reunides en espigues cilíndriques, verdoses, de 6 a 8 cm, i rizoma ramificat, esponjós, de fins a 1 m de llarg, que conté un oli essencial aromàtic i amarg, de propietats antibiòtiques.
Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors
Lorda
Ciutat
Ciutat de Gascunya, a la regió de Bigorra, Occitània, al departament dels Alts Pirineus, França.
És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina