Resultats de la cerca

Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya

El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia  o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals

Dominada per un turó al cim del qual s’alcen les ruïnes d’una ciutadella del s XIII, té escassa activitat industrial preparació d’aliments i, a les proximitats, petites mines de coure i andesita, poc explotades, cria de bestiar i mercat de cereals

En els ovaris monocarpellars és anomenada sutura ventral , perquè ocupa la posició oposada al nervi medial o dorsal

Veritable mar interior, és formada per l’enfonsament del curs baix dels rius Susquehanna, Potomac, York i James L’entrada de la badia, situada entre els caps Henry i Charles, té uns 24 km d’amplada i és travessada per un sistema de ponts i túnels que van de Norfolk a Cape Charles i uneixen les dues vores Descoberta el 1524, fou un dels llocs on s’assentaren els primers colonitzadors

Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics

Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre

Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors

El coipú Myocastor coipus és una espècie sud-americana que hom cria en granges i que eventualment es pot trobar en llibertat Xavier Ferrer El coipú és una espècie pròpia d’Amèrica del Sud, per bé que, a finals del segle passat, va ésser introduïda a Europa a França, concretament per tal de criar-la en granges a causa del valor econòmic de la seva pell i de les seves incisives Actualment, és àmpliament introduïda a Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica En ésser una espècie allòctona, presenta pocs enemics naturals, per la qual cosa els exemplars que s’escapen de les granges tenen…