Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Pere de Llemotges
Cristianisme
Teòleg d’origen francès o occità.
Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística
Joan Baptista Gener
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova 1766
Álvaro de Bazán
Història
Militar
Capità general de l’armada, primer marquès de Santa Cruz.
El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme
Pau Barceló i Faix

Pau Barceló i Faix
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf.
Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pedro Cieza de León
Geografia
Viatger, soldat i cronista.
Anà de molt jove cap a les Índies 1535 visqué primerament a les regions avui colombianes 1538-47, i després recorregué el Perú fins a Potosí 1547-50 passà els darrers anys a Sevilla Abans de morir, publicà la Parte primera de la Crónica del Perú Sevilla 1553 i deixà enllestides Del señorío de los Incas, Descubrimiento y conquista del Perú i Guerras civiles d’aquesta només són coneguts els primers tres llibres, que han estat publicades molt modernament, obres d’una gran honestedat científica, on demostra un gran respecte per les poblacions indígenes
Jaime Chávarri de la Mora
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Abans del seu primer llargmetratge professional, Los viejos escolares 1974, havia dirigit diversos films en formats subestàndards Amb El desencanto , paràbola documental entorn de la família Panero, demostrà una notable capacitat tècnica Altres films seus són A un Dios desconocido 1977, Dedicatoria 1980, Las bicicletas son para el verano 1984, Las cosas del querer 1989, Las cosas del querer, segunda parte 1993, Besos para todos 2000, El año del diluvio 2004, Camarón 2005, etc El 2007 collaborà també en el muntatge teatral collectiu Estriptis amb M Gas, S Picó i altres
Duran d’Osca
Cristianisme
Fundador de la comunitat dels pobres catòlics, composta d’antics valdesos d’ambdós sexes reconciliats amb l’Església.
El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents
Jan Drda
Literatura
Escriptor txec.
Membre del partit comunista, del 1949 al 1956 fou secretari de la unió d’escriptors txecoslovacs Les seves obres s’adscriuen al realisme socialista Městečko na dlani ‘Un lloc del palmell’, 1940 és la història d’un poble abans de la Segona Guerra Mundial, i Putování Petra Sed milháře ‘Viatges de Petra Sed milháře’, 1943 és una novella satiricofantàstica sobre l’ocupació nazi Són també obres seves Němá barikáda ‘La barricada muda’, 1946 i Krásná Tortiza ‘Tortiza roja’, 1952 Autor de contes i comèdies satíriques, es dedicà també a la crítica literària
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Cipriano Mera y García
Història
Militar
Cap militar cenetista castellà.
Paleta d’ofici, abans de la guerra civil de 1936-39 era un dels dirigents del sindicat de la construcció, a Madrid Durant la guerra es distingí en la defensa d’aquesta ciutat tardor del 1936 i fou nomenat cap de la XIV Divisió febrer del 1937, que lluità a Brihuega, i després, del IV Cos d’Exèrcit Assolí el grau de tinent coronel Féu costat, decisivament potser, al Consejo de Defensa Nacional, de Besteiro i Casado, en la darrera fase de la guerra Morí a l’exili