Resultats de la cerca

Viatjà per França i Suïssa 1905 En tornar, començà les seves activitats periodístiques i aviat esdevingué un pamfletista vigorós Empresonat durant la dictadura feixista, i després de la Segona Guerra Mundial considerat un dels grans escriptors moderns, continuà al seu país La seva obra és extensa i variada Autor de reculls de poesia com Cuvinte potrivite ‘Paraules apropiades’, 1927, Cǎrticica de searǎ ‘El llibret de la tarda’, 1935, Cîntare omului ‘Cançons de l’home’, 1955, 1907 1955, etc, que van de l’experiència simbolista a l’enaltiment de l’heroisme revolucionari de novelles…

Desenvolupà una brillant carrera docent a la Gran Bretanya, on fou professor universitari a Norwich i on fundà el British Centre for Literary Translation que dirigí fins l’any 1994 Fou un escriptor tardà i publicà la seva primera novella, Schwindel Gefühle ‘Vertigen Sentiments’, 1990 a quaranta-sis anys Continuà la seva breu, per bé que intensa trajectòria narrativa a Die Ausgewanderten ‘Els emigrats’, 1992, Die Ringe des Saturn ‘L’anell de Saturn’, 1995 i Austerlitz 2001 que el convertiren en un escriptor de culte És una literatura de frontera, rica i complexa, que barreja l’assaig i la…

Director de la revista La Cassette , collaborà en nombrosos diaris i revistes Publicà novelles com ara Boulevard 1956, Les années secrètes de la vie d’un homme 1984, o Le Cygne noir 1995 Les allumettes suédoises 1969, la seva novella més celebrada, i autobiogràfica en gran part, donà lloc a un cicle sota el títol general de Le Roman d’Olivier , que incloïa, entre d’altres, Les noisettes sauvages 1974, Les fillettes chantantes 1980, Olivier et ses amis 1993 i Les Trompettes guerrières 2007 Publicà també reculls de poesia Les fêtes solaires 1955, Dédicace d’un navire 1959, L’oiseau…

Començà a escriure poesia molt jove sota la influència d' Ivan Bunin Lluità en la Primera Guerra Mundial i durant la guerra civil fou membre de l’Exèrcit Roig Escriptor popular, amb un gran sentit de l’humor, les seves primeres obres són històries d’aventures, sovint picaresques Fou autor d’una de les més importants novelles del realisme socialista, Vrem'a, per'od ‘Temps, endavant’, 1932 altres obres són les novelles Za vlast’ Sovetov ‘Pel poder dels soviets’, 1949 i Khutorok v stepi ‘La factoria a l’estepa’, 1956 i les narracions Otec ‘El pare’, 1925 i Syn polka ‘El fill del…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…

Fill del diplomàtic equatorià Eduardo Wright Aguirre, feu sojorn a Barcelona de sis mesos a quatre anys, pel fet d’ésser-ne el seu pare cònsol general Estudià a la Bartlett School of Architecture, i residí a l’Equador i Xile 1937-42 Serví com a voluntari a l’exèrcit britànic, i treballà després a París A Londres treballà en collaboració amb Théo Crosby Fou professor de disseny gràfic a diversos centres de Londres i Cambridge i cap del departament de disseny gràfic de la Chelsea School of Art de Londres Les seves recerques en tipografia i llenguatge el portaren a la poesia…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…

Estudiós sobre poesia i traducció Doctor en filologia catalana i professor del Departament de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra, s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra de Josep Carner, de qui ha publicat, entre d’altres, Aproximació a Josep Carner, traductor Els anys de l’Editorial Catalana 1918-1921 1984, “El cor quiet”, de Josep Carner 1986, Les traduccions de Josep Carner 1992 i La prosa literària de Josep Carner 1996 En el camp de la traductologia ha publicat els estudis Dickens en la literatura catalana 1892-1939 Les traduccions i la primera coincidència…

Estudià a la Universitat de Sheffield, on es doctorà el 1984 ha estat professor a la Universitat de Liverpool i és catedràtic emèrit de català al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, on impartí classes del 1996 al 2021, quan es jubilà Especialitzat en l’avantguarda catalana i en autors valencians, ha editat i traduït Joan Salvat-Papasseit, Ausiàs Marc i Joan Fuster, i entre les seves publicacions cal destacar Sobre la poesia catalana contemporània 1996, Polifonia de la subversió 2000 i The Liberating Instinct in the Catalan Literary Tradition 2002 Ha estat…

Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una antologia de …