Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
àncora

Àncora de gran vaixell
Transports
Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’extrem d’una cadena, cap o cable, hom deixa caure fins a tocar el fons de la mar on es clava i impedeix que un vaixell, o qualsevol embarcació, sigui emportat pel vent o pels corrents.
Probablement, l’àncora aparegué al mateix temps que la navegació, per rudimentària que aquesta fos, i devia consistir en una pedra lligada a un cap Aquest prototipus d’àncora tenia l’inconvenient d’enfonsar-se massa en el fons de sorra i d’ésser arrossegada en el fons de pedra En augmentar les dimensions de les embarcacions i, per tant, disminuir la possibilitat d’ensorrar-les a les platjes, es féu molt més urgent la necessitat de trobar altres tipus d’àncores El primer tipus d’àncora semblant a les modernes de quatre braços consistí en dos pals encreuats amb una o diverses pedres al damunt A…
Enveig

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la solana, que comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol (on es troben els pobles d’Enveig i la Vinyola) i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit, format per les valls dels rius de Bena i de Brangolí, que aflueixen per la dreta al Reür.
Aquest darrer sector, on hi ha els pobles de Bena , Feners i Brangolí , hom l’anomena la Muntanya d'Enveig Hom conrea 619 ha, la majoria de les quals són ocupades per prats i farratge, que possibiliten una ramaderia important de bestiar boví 400 caps, oví 950 caps, cabrum i equí Hom conrea també 9 ha d’hortalisses i de cereals Darrerament s’ha incrementat força el turisme d’estiu Hi ha una certa activitat econòmica que es manté gràcies a l’existència de l’estació del tren de la línia Barcelona-la Tor de Querol, i del tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor El poble 519…
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del 1847 - març del…
música de l’Àfrica negra
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica negra, terme d’origen colonial francès que designa, en general, l’àrea del continent africà on no predomina la religió islàmica, i que es pot identificar aproximadament al sud del paral·lel situat a 10 graus de latitud nord.
El coneixement sobre l’Àfrica negra ha hagut de superar, de manera conscient o inconscient, els prejudicis colonials reflectits en els mètodes i les hipòtesis d’investigació, en els quals generalment eren implícits els conceptes de primitivisme, tosquedat, simplicitat i d’altres amb connotacions d’inferioritat associades a les cultures que la constituïen Fins a època recent, sobretot al voltant de la dècada dels seixanta, hom no pot dir que els estudis africans i, entre aquests, els de musicologia, hagin començat a deixar enrere aquest estadi superficial marcat per les idees preconcebudes i…
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Santa Maria del Prat
Titularitat de la parròquia de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), on és venerada la Mare de Déu del Prat
.
Nārāyanganj
Ciutat
Ciutat de la divisió administrativa de Dacca, Bangladesh, a les vores del riu Lakhya, on conflueix amb el Dhaleswari.
Principal port fluvial de Dacca, és connectat amb els majors ports interiors i amb Chittagong És un important centre comercial de la regió, mercat de cuirs i pells i també del jute Juntament amb Dacca forma la principal regió industrial de Bangladesh, amb indústria tèxtil del jute i del cotó També té tallers de reparació de vaixells i diverses manufactures Conserva la fortalesa de Bara Bhaiyas, del segle XVI i el temple de Lakshmi Narayan Vishnu, del qual la ciutat pren el nom
Bomi Hills
Massís
Massís muntanyós de Libèria, a l’oest del país, on són explotats importants jaciments de ferro des del 1951.
És enllaçat per un ferrocarril miner amb Monròvia 69 km
Bocchorum
Ciutat
Ciutat antiga del nord de Mallorca, entre Pollença i el Port de Pollença (on és conservat el topònim Bòquer).
En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una…
Bíclarum
Monestir
Monestir fundat pel prevere lusità Joan de Bíclarum, després bisbe de Girona, que hom ignora on era situat exactament.
La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó