Resultats de la cerca

Actor, es dedicà després al curtmetratge per a la TV i al film documental, i obtingué per Terminus el Lleó d’Or a Venècia el 1962 També el 1962 fou premiat a Berlín per A Kind of Loving Altres pellícules seves són Billy Liar 1963, Darling Premi de la Crítica a Nova York 1965, Midnight Cowboy Oscar al millor director i al millor film anglès del 1969, Sunday, Bloody Sunday 1970, The Day of the Locust 1974, Yanks 1978, Madame Souzatska 1988, Pacific Heights 1990, The Innocent 1994, Eye for an Eye 1995 i The Next Best Thing 2000

Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses Féu exposicions personals a les galeries Arenyas 1925, Syra 1927 i a la Sala Parés 1932 Collaborà amb els escultors Granyer i AFerrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, JCapdevila i EGrau i Sala El seu gran paravent La creació amb dibuix de FGalí obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ , amb dibuix d’Emili Grau Sala 1940

Titulat el 1872 Autor a Barcelona de la casa Elcano —dita també del Pirata — al passeig de Gràcia 1880-85, de l’edifici del Casino Mercantil o Borsí 1881-83 i del palau Marcet —després teatre cinema Comèdia— 1887 A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà medalla d’or per diversos projectes de cases de renda La seva obra, una de les més interessants de l’arquitectura vuitcentista catalana anterior al Modernisme, és una derivació del classicisme amb ornamentació eclèctica inspirada en el renaixement llombard Palau Marcet 1887, obra de Tiberi Sabater i Carné © Fototecacat

Fou la protagonista predilecta de la primera època del realitzador Michelangelo Antonioni L’avventura 1959, La notte 1960, L’eclisse 1961, Il deserto rosso 1964 Altres films que protagonitzà són Modesty Blaise 1965, La cintura di castità 1967, La ragazza con pistola 1968 premi del Festival de Sant Sebastià, La pacifista 1971, Polvere di stelle 1973, Teresa la ladra 1973,  Il misterio di Oberwald 1980, etc El 1990 dirigí i interpretà Scandalo segreto Publicà la seva autobiografia,  Sette Sottane 1992 Entre altres distincions, l’any 1995 fou guardonada al Festival de Venècia amb el Lleó d’…

A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema

En les seves peces teatrals plantejà els problemes de la dona africana en les societats neocolonials, com a The Dilemma of a Ghost 1965 i Anowa 1970 També és autora de les novelles Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint 1977 i Changes 1991 premi dels escriptors africans del Commonwealth els reculls de poemes Someone Talking to Sometime 1986, premi Nelson Mandela de Poesia 1987 i Birds and Other Poems 1991, i les narracions The Girl Who Can and Other Stories 1999 En 1983-84 fou ministra d’educació en el govern de Jerry Rawlings

Fill únic d’Agakan II, fou un dels fundadors i el primer president de la Lliga Musulmana 1906 Ajudà els aliats durant la Primera Guerra Mundial i defensà Turquia davant Europa El 1924 intentà d’aconseguir el califat Treballà per a la Societat de Nacions, i el 1937 en presidí l’assemblea S’esforçà per aconseguir la independència de l’Índia i ajudà el nacionalisme pakistanès Es feu famós per les cerimònies del seu aniversari, en què rebia una quantitat d’or, diamants o pedres precioses equivalent al seu pes Fou succeït pel seu net Agakan IV

Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem

De la tribu de Leví, nasqué a Egipte cap a la fi del s XIV aC i, segons la tradició més reiterada, morí a 123 anys al mont Hor En iniciar-se l’Èxode, fou el representant de Moisès davant el seu poble i davant el faraó En la marxa pel desert i en absència de Moisès, participà en la fabricació de l’ídol d’or A partir d’ell, la principal classe sacerdotal israelita estigué vinculada a la tribu de Leví per això és considerat el primer summe sacerdot d’Israel Figura important dels llibres del Pentateuc , és escassament esmentat pels profetes