Resultats de la cerca

Adquirí la consideració d’escola oficial el 1791 i Carles IV li atorgà el títol de reial el 1802 Donava ensenyament gratuït als fills dels matriculats de marina Gaudí d’un gran prestigi Del 1792 al 1798 li fou agregada l’Escola de Nàutica de Mataró Suprimida per primera vegada el 1850 havia format ja més de 2 000 pilots, fou reorganitzada el 1869 amb el nom d’Escola Nàutica i Estudis Agregats, a càrrec de Joan Monjo Fou clausurada definitivament el 1874

Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset

Deixeble de MCorachan i professor adjunt a la Universitat Autònoma, fou director de l’Institut Corachan 1946 i cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1950 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1967, és autor de nombrosos treballs, entre els quals els dedicats a les apendicitis agudes 1944, al tractament del càncer de còlon 1949, al tractament preoperatori i postoperatori, al càncer de recte, i a les lesions biliars Dirigí l’obra Práctica quirúrgica , en diversos volums

Féu els primers estudis a l’escola de Sant Carles i anà a Madrid, on fou deixeble de Vicent López i pintor de cambra el 1846 Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, el 1860 i el 1862 Gran colorista i dibuixant, féu, dins un cert neoclassicisme, retrats i decoracions, així com temes històrics o llegendaris i natures mortes i flors destinats normalment a la casa reial La seva obra es conserva a Madrid

El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents

Fill de Gilabert VII de Centelles Serví en les guerres d’Itàlia el rei Alfons IV amb un vaixell que comprà, i exercí també el cors Durant la guerra contra Joan II mantingué primerament una posició ambigua, però es decantà després pel bàndol reial el castell de Centelles, assetjat durant dos anys, caigué en poder de les tropes de la generalitat fins a la fi de la guerra 1465 Posseí també, per matrimoni 1447, el vescomtat de Roda i de Perellós

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució

Professor a Bolonya i jutge a Barcelona És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges , escrita al s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis , que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1554 Antiquiores , i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat