Resultats de la cerca

A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i reconegué els…

Aquesta parròquia fou fins al final del segle XVI la més occidental de les parròquies del bisbat de Vic El primer esment del lloc de Sidamon és de l’any 1079, en què figura entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola L’església de Sant Bartomeu apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Consta que l’any 1252 es produïren alguns desacords entre Guillem III d’Anglesola i el bisbe de Vic amb motiu del patronat de l’església de Sidamon i d’altres que eren en dominis dels Anglesola El rector de Sidamon…

El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174 Tot i això, la primera menció…

El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges” L’any 1576, a causa del mal estat de l’…

La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de Sant Pau del…

Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El ferotge atac…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970 Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77, un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona 1978-81, un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86 i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i Picasso ampliació al Palau Meca, 1981, on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics Posteriorment han desenvolupat obres com…

Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior amb punt En…

Vida i obra Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d’ Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’…

Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als…