Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Grup 2C
Arquitectura
Nom amb el qual hom designa un grup d’arquitectes catalans i espanyols que recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la ‘‘Tendenza’’.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch
Jordi Ayesa Guix

Jordi Ayesa Guix
Arxiu Família Ayesa
Hípica
Jugador de polo.
Formà part de l’equip del Club Sant Antoni de Viladrau juntament amb el seu pare i els seus germans, Antoni i Pere Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 També guanyà en cinc ocasionsel Gran Premi Ciutat de Barcelona de polo 1994, 1996, 1998, 2001, 2002
pacte dels Vigatans
Història
Pacte signat el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, actualment al municipi de Vic (Osona).
Un grup de prohoms, majoritàriament osonencs, acordaren segellar una aliança amb Anglaterra segons la qual els catalans lluitarien contra Felip V de Castella i a favor de l’arxiduc Carles i, a canvi, Anglaterra respectaria les constitucions catalanes El document atorgà poders a Antoni de Peguera i Domènec Perera per a iniciar negociacions amb la corona d’Anglaterra a través de Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna, que es resolgueren al juny en el pacte de Gènova , que decidí l’entrada dels catalans en la guerra de Successió El pacte dels Vigatans tingué, per força…
Jaume Clotet i Fabrés
Cristianisme
Claretià.
Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842 Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria Fou superior de la Casa Missió de Vic 1861 i secretari general 1888-95 Publicà Catecismo de los mudos 1870 i una biografia d’Antoni Maria Claret 1882
Mestre de Joan Sivera

Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Fundació Enciclopèdia Catalana
Fundació constituïda el 1980 a partir de Fundació Catalana que té com a missió promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes.
Vinculada al Grup Enciclopèdia , ha fundat, dotat o participat en els premis Sant Jordi , de novella 1982-2017 Carles Riba , de poesia amb Edicions Proa, fins el 2021 Mercè Rodoreda , de contes i narracions amb Òmnium Cultural , 1998-2021 Carlemany , de novella amb el govern andorrà, Columna Edicions i Edicions Proa, fins el 2011 Folch i Torres , de novella juvenil 1992-2023 i Joaquim Ruyra , de narrativa juvenil 1992-2023, entre d’altres Concedí beques i ajuts a la creació literària i a la recerca humanística Des de l’any 1990 fins al novembre del 2004 tingué la seu en un edifici de l’…
Ramon Elias i de Molins
Metge.
Membre de l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona, fou metge de la beneficència municipal de Gràcia 1885-90 Fou copropietari i collaborador de la revista científica La Enciclopedia Publicà un Tratado de medicina rural 1884 i obres didàctiques Era fill de l’advocat Josep Antoni Elias i d’Aloy , i germà d’ Antoni , erudit i bibliògraf, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista
Cotoner

Armes dels Cotoner
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
Bernat Cotoner , el primer de qui hom té notícia, comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363 El seu net Nicolau Cotoner i Genovard tingué tres fills Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals , fundadors de les tres línies del llinatge, que començà a adquirir importància amb el besnet de Nicolau Cotoner i Saguals, Antoni Cotoner i Vall-llobar , ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sollicitar la creació de l’audiència de Mallorca concedida el 1571 i armat cavaller pel rei el 1572 En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester mort el 1641,…
literatura algueresa
Literatura catalana
Literatura catalana produïda a l’Alguer i en alguerès.
Des del 1354, data de la repoblació catalana de l’Alguer, les manifestacions literàries que dominen són folklòriques cançons de joc infantil, de bressol i d’exorcisme, etc i religioses Lo senyal del Judici , El Cant de la Sibilla , Goigs , etc, així com la poesia epicolírica catalana Cobles de la conquesta dels francesos El 1720 agafà cos una poesia personalitzada, predominantment religiosa, bé que també lírica i satírica que, des d’Agustí Sire i Vitelli, Lluís Soffi, etc, fou continuada fins a les nadales de Salvador Serra, a mitjan segle XIX Ignasi Pillito, arxiver de Càller, en…
Sant Lleïr
Capella
Caseria
Caseria i capella del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), al N del poble.
La capella consta ja el 1244 i fou centre d’una antiga pabordia