Resultats de la cerca

Molt vinculat a Bonastre el Baix Penedès, fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957 Publicà reculls de poesia, com Nostàlgies del retorn 1939-1946 , Poemes 1935-1966 i Meditacions 1966-1967 A la dècada dels vuitanta, traduí de l’alemany Poemes , de Friedrich Hölderlin , i el 1985, posà text als Goigs de Santa Magdalena El 1994, publicà la traducció del llatí del Cathemerinon  o ‘Llibre dels himnes del dia’, de Prudenci

El museu és situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987 Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi L'any 2011 canvià el nom amb que s'inaugurà, El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí, per l'actual

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Antiga església parroquial situada a l’extrem nord-est del municipi, a la dreta del riu Brugent Era propietat del monestir de Santa Maria d’Amer, almenys des del 1187, segons que consta en la butlla de Climent III El monestir adquirí la plena jurisdicció del seu terme el 1381 a la ciutat de Girona, a la qual l’havia venuda el rei el 1363 L’edifici fou refet als segles XVII o XVIII

L’església parroquial del poble d’Alenyà, topònim conegut des del principi del segle X Alignanum , 904, depenia del capítol d’Elna, que hi nomenava el curat La parròquia d’Alenyà és documentada des de l’any 1214 El 1593, el municipi, jutjant que l’edifici havia esdevingut massa petit, manllevà diners per a reconstruir-lo en la seva totalitat, cosa que va comportar la desaparició de l’edifici medieval, substituït per l’església actual

Amb un perímetre de 36 km, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental, assoleix la màxima altitud al Con do Forno 68 m És reserva natural de l’Unió Europea i disposa del parc natural d’O Carreirón, zona de protecció especial per al ocells Tota l’illa conforma el municipi d’ A Illa de Arousa Està unida al continent per un pont d’uns 2 km de longitud  

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…

Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…