Resultats de la cerca

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…

Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…

Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…

La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres Interiors tallen les…

Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…

Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els…

Situació Vista d’un tram del camí en el qual és perfectament apreciable la treballosa manera de collocar la pedra V Hurtado L’anomenat “camí vell” de Núria és un camí empedrat bastant ben conservat que travessa pràcticament tot l’extens municipi de Queralbs Arrenca a tocar del pont de la central elèctrica del Molí, situat al punt quilomètric 5,800 de la carretera comarcal de Ribes de Freser a Queralbs i arriba fins gairebé a les portes del santuari de Núria Té, doncs, una llargària d’aproximadament 8,500 km i supera un desnivell de més de 900 m El seu recorregut és perfectament…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del sud-oest, amb el mur de migjorn, ben aparellat, en el qual s’obre la porta d’entrada a l’edifici R Viladés Mig perduda entre brossa i matolls, gairebé dalt el cim d’un serrat, en ple pendent i voltada de solitud, enfront de la serralada de Gisclareny i prop de les estribacions del Cadí, es troba l’església que, al seu millor temps, devia ésser una petita joia del nostre romànic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 X 97,0 — Y 82,3 31 TCG 970823 Per…

Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…