Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Gilbert & George
Art
Parella d’artistes plàstics formada per Gilbert Proesch (Àustria, 1943) i George Passmore (Totes, Anglaterra, 1942), inicialment escultors i fotògrafs.
Es conegueren estudiant a la St Martin's School of Art de Londres 1967 Des del 1969 es declararen “escultures vivents” i desenvolupen un art del comportament a través de l’acció, amb un llenguatge propi que es caracteritza per una forma de vestir convencional vestit i corbata Si bé en un primer moment la fotografia era només un testimoni de les seves accions, més endavant agafà identitat per si mateixa fins al punt que una part essencial de l’obra són grans fotografies murals que omplen l’espai expositiu, com si fossin grans vitralls
Marsdenià
Geologia
Estatge (i edat) del Namurià B d’Anglaterra, comprès entre el Kinderscoutià, a la base, i el Yeadonià, al sostre.
Friedrich Holländer
Música
Compositor alemany, fill de Victor Holländer, autor d’operetes i cançons lleugeres que gaudí d’una notable popularitat a Anglaterra.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres vocals…
pal·ladianisme
Art
Reviviscència de l’estil de Palladio que es produí durant els s. XVII i XVIII a Itàlia, França i Anglaterra.
El més important és el palladianisme anglès, iniciat al principi del s XVII per IJones, i continuat entre el 1710 i el 1750, entre d’altres, per TRipley, JPaine, WChambers, RBoyle i principalment CCampbell, el qual publicà el Vitruvius Britannicus 1715-17 i construí la casa Mereworth Kent, 1723, quasi una còpia de La Rotonda de Palladio
Baltimore
Ciutat
Ciutat dels EUA, a l’estat de Maryland, a la badia de Chesapeake (l’aglomeració 2.382.172 h).
És un important nucli industrial indústria siderúrgica, alimentària, química i tèxtil, refineries de petroli, construcció naval i aeronàutica i un centre comercial Posseeix un dels ports més importants dels EUA, exportador principalment de cereals, cotó, tabac, carbó i derivats del petroli, i té aeroport És un centre de comunicacions ferroviàries, per carretera, marítimes i aèries Centre d’ensenyament superior, té nou universitats i colleges , entre els quals destaca la Johns Hopkins University, fundada l’any 1876 Malgrat que el primer establiment tingué lloc a mitjan segle XVII, la ciutat no…
Delaware
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Dover 27 630 h 1990 S'estén pel sector nord-est de la península i badia de Delaware, formant la plana costanera atlàntica de sediments marins, que s’aixeca cap al nord al contacte amb el Piemont La xarxa hidrogràfica és marginal, formada per l’estuari navegable del Delaware El clima és temperat humit, amb 1 000 mm de pluja l’any, recollits sobretot a l’estiu la vegetació dominant és el bosc atlàntic De poblament antic i molt dens 115,8 h/km 2 1984, el creixement és molt fort Els sòls argilencs són molt fèrtils, i és conreat un 60% del territori, on predominen els cereals i els…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona…
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’encunyació de moneda…
Carl André
Escultura
Escultor nord-americà.
Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a…
John Locke
Filosofia
Història
Política
Filòsof i polític teòric anglès.
Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig…