Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
herba de Sant Benet
Herba de Sant Benet
Donald Hobern (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, rizomatosa, alta de 20 a 60 cm, de fulles pinnatisectes, de flors grogues i de fruits en plurinúncula.
Creix en fondalades, tanques, reguerons i altres llocs humits i ombrívols L’arrel té virtuts restringents, tòniques i febrífugues
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
Sant Bartomeu de Cabanyes
Capella de Sant Bartomeu de Cabanyes, petita capella rural romànica d’una sola nau i coronada per un campanar d'espadanya
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al coll de Sant Bartomeu, depressió de la Serralada Litoral al NE del turó de Séllecs, al límit amb el municipi d’Òrrius (Maresme).
L’església de Cabanyes és esmentada ja l’any 931 L’actual edifici és romànic el 1299 depenia ja de la parròquia d’Argentona Al segle XIX passà a la parròquia d’Òrrius
Sant Martí de Campmajor
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser.
L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial
Sant Cebrià d’Horta
Ermita
Ermita dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins el barri d’Horta (Barcelona).
Existia al s XII segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps 1493 una comunitat de mínims hi residí fra Bernat Boïl Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al s XIX És lloc tradicional de romiatges L’aplec és el 26 de setembre
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Pere del Bosc
Monestir
Antiga església i petit monestir de donades del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al SE de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc .
De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513
Diada de Sant Fèlix
El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca durant la Diada de Sant Fèlix 2013
© Castellers de Vilafranca / Toni Solé
Folklore
Diada castellera que s’organitza cada 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, en el context de la festa major, i que tradicionalment reuneix les millors colles d’aquest àmbit de la cultura popular.
Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la…
Sant Pere de Casserres
Monestir
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres (Berguedà), vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al segle XV
Sant Andreu de Socarrats
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), als vessants de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117 el primitiu edifici havia estat fundat el 953 Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts