Resultats de la cerca

El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc

La falta de coincidència del desig amb la realitat justifica l’ús del mode subjuntiu en aquestes oracions Solen ésser encapçalades per l’exclamació de desig tant de bo , per la conjunció que o per altres mots gramaticals relatiu qui , adverbi així , conjunció si que prenen un sentit afectiu davant l’oració que introdueixen Es construeixen amb present o amb imperfet de subjuntiu segons el to més o menys hipotètic de l’acció tant de bo arribin, tant de bo arribessin Les oracions optatives estan molt relacionades amb les exhortatives exhortatiu

Té, en general, dues accepcions la que significa “almenys un”, que és anomenada “ o ” inclusiva , i la que significa “un i només un”, que és anomenada “ o ” exclusiva En la lògica matemàtica i en la teoria de conjunts hom utilitza només la o inclusiva Així, donats els conjunts A i B , un element pertany a A o B si el dit element pertany a A o bé pertany a B o bé, en particular, pertany a A i a B Entre proposicions lògiques és representada pel símbol V, és a dir, pVq ≡ poq

Si el vector és determinat per les seves components en un sistema de coordenades ortonormals eixos perpendiculars i unitats iguals sobre cada eix, la norma del vector v = x 1 , x 2 , x 3 és expressada així Per mitjà del producte escalar, és D’aquesta manera la noció de norma s’estén a espais vectorials de dimensió qualsevol, finita o infinita La norma té en tot cas les propietats de la distància, és a dir, és positiva o nulla, només el vector zero té norma nulla, i satisfà la desigualtat triangular,

Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació

En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc

Aquest nombre, que indica la distància del punt al pla, és escrit al costat de la projecció horitzontal en una unitat determinada El pla de projecció rep el nom de pla de comparació i els nombres escrits amb cada projecció són anomenats fites Així, un punt és determinat per la seva situació a l’espai respecte al pla de comparació i la seva fita Per distingir els punts que hi ha a sobre del pla de comparació dels que hi ha a sota, els primers porten la fita positiva i els segons negativa

Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc

El criteri que serveix per a diferenciar-les és semàntic, més que gramatical Així, Ara vol això, ara vol allò és una frase distributiva perquè en la relació entre vol això i vol allò hi ha una alternança, a partir de les formes correlatives araara Per a la construcció dels períodes distributius el català es val de la correlació de formes adverbials, pronominals, etc adés adés, aquí allà, mig mig , o bé la construcció és feta sense cap element especial Vingueren tots alhora, els nens al davant, les nenes al darrere

Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles