Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Pere Torras Escudé
Hoquei sobre patins
Entrenador i dirigent d’hoquei sobre patins conegut com Peret Torras.
Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969…
Joan Guiu Salvadó

Joan Guiu Salvadó
Arxiu J. Guiu
Vela
Regatista.
Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’any 1991…
roca d’Auró
Cim
Cim dels rasos de Peguera (1989 m) situat al S del massís, damunt el coll de la Creu de Campllong, al municipi de Castellar del Riu (Berguedà).
pectoral
Arts decoratives
Religió
Cristianisme
Creu d’or o d’argent, sovint amb pedres precioses encastades, que els bisbes i altres prelats porten penjada amb un cordó o cadena sobre el pit.
estípit
Art
Història
Cristianisme
Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcrists sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior.
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona per fer-li dir…
gat salvatge

Gat salvatge
Tim Ellis (cc-by-nc)
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d’alçada a la creu.
És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països Catalans
acoblat | aclobada
Heràldica
Dit de determinades figures enroscades a d’altres, com d’una serp a una columna o com de l’heura a un arbre o a una creu.