Resultats de la cerca
Es mostren 25781 resultats
Fundació Vidal i Barraquer
Psiquiatria
Psicologia
Institució dedicada a l’àmbit de la salut i específicament al de la salut mental, creada l’any 1964 a Barcelona.
Formaren el nucli fundador Jordi Font , Antoni Bobé i Ramon Farreró, professionals en el camp de la psicologia, la psiquiatria i la psicoanàlisi, els quals iniciaren un servei privat d’atenció psicopatològica adreçat, al principi, només als sacerdots, sota l’empara de la Conferència Episcopal Tarraconense El 1973 esdevingué Fundació Centre Mèdico-Psicològic, i el 1974 començà l’atenció a seglars i a infants L’any 1976 fou creada la Fundació Vidal i Barraquer, dedicada principalment a l’assistència clínica psicopatològica, posteriorment complementada amb àrees de recerca i docent El 1981, la…
Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC
Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.
Són gestionats unitàriament per la Fundació Cipriano García, organisme autònom de la CONC Comissió Obrera Nacional de Catalunya L’Arxiu Històric de la CONC fou creat el 1990 i des del 1994 és gestionat per la Fundació Cipriano García Els objectius de l’Arxiu són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica 1939-78 i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació Forma part…
Partit Socialista Europeu
Política
Partit polític que agrupa partits socialistes, laboristes o socialdemòcrates de la Unió Europea.
Nasqué el 1974 com a confederació de partits socialistes de l’aleshores Comunitat Europea, però pròpiament no fou fundat fins el 1992 Constitueix la força majoritària del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu, el primer en nombre de diputats fins el 1994, i des d’aleshores ha restat en segon lloc darrere del Partit Popular Europeu El grup ha assolit en les successives eleccions 180 diputats sobre 626 el 1999, 200 sobre 732 el 2004, 184 sobre 736 el 2009, 191 sobre 751 el 2014 i 153 sobre 751 el 2019 Inclou també com a membre de ple dret el Partit Socialista de Noruega, estat que…
Carles II de Navarra
Història
Rei de Navarra (1349-87).
Fill i successor de Joana II de Navarra i de Felip III, comte d’Évreux Es casà 1353 amb Joana, filla de Joan II de França, a qui reivindicà els comtats de Xampanya, Brie i Angulema, cedit aquest últim al favorit Carles de la Cerda, el qual ell féu assassinar 1354 Joan II, temorós dels seus contactes amb els anglesos, li cedí dominis a Normandia tractat de Nantes, 1354, però el detingué a Rouen 1356 Escapat de la presó, vencé la revolta dita de la Jacquerie , d’acord amb el delfí, alhora que actuava contra aquest amb la seva intervenció en la de París d’Étienne Marcel 1358 Aliat amb Anglaterra…
Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Arxivística i biblioteconomia
Tractadista, tipògraf, dibuixant i bibliògraf.
S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les Arts del…
Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta, en el setmanari 'Imatges' del 17 de setembre de 1930
© Fototeca.cat
Ciclisme
Corredor ciclista anomenat el català d’Olite.
Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la…
,
Julià Riu i Serra
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que alternà amb…
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el 1433, cedí a…